Fa un any llarg, vaig escriure que Lluc Salellas, quan va entrar per primera vegada a la Diputació de Girona, l’any 2015, a més de proclamar que acabarien amb aquestes corporacions provincials, va destapar el pagament de 12.221 euros per una maqueta del nou Bulli, abandonada en un magatzem, que el Patronat de Turisme abonava 216 àpats al Vol Gastronòmic i va denunciar que el director del Patronat es designava sense concurs. Aquesta fiscalització, molt sana en una societat democràtica, va durar de Nadal a Sant Esteve.
Per les raons que siguin, aquella renúncia a investigar presumptes corrupteles o irregularitats va ser la primera claudicació del Salellas que pretenia canviar el món davant la Diputació de Girona. Aplicava allò d’«és menester que tot canviï perquè tot continuï igual», de Giuseppe di Lampedusa. Vuit anys després ha claudicat per segona vegada. Em refereixo a que ha acceptat, sense protestar, disciplinadament, la construcció d’un edifici per a la Diputació en un espai verd del barri de Montilivi, quan ell mateix s’hi havia oposat en el ple del 13 de febrer. Fer oposició és més senzill que fer d’alcalde.
I, com que els de la CUP no s’equivoquen mai, Salellas no ha tingut cap mania en culpar al PSC, actualment a l’oposició, de la pròxima construcció d’aquest edifici: «La mare de tots els ous és que fa més de vint anys els socialistes van aprovar un Pla General on aquesta parcel·la es qualificava de zona d’equipaments i no com a zona verda», va acusar en el ple de dilluns passat. El problema és que els dos principals càrrecs d’aquell PSC ara són o dintre de la CUP o dintre de la coalició de govern que lidera Lluc Salellas. Sí, perquè aquell Pla General es va començar a elaborar l’any 2000 amb Joaquim Nadal d’alcalde i va obtenir el vistiplau d’Urbanisme el 28 de febrer de 2002, ja amb Anna Pagans d’alcaldessa. I, com que els temps canvien, Anna Pagans ha donat un suport públic i explícit a la candidatura de Lluc Salellas i Quim Nadal a la de Quim Ayats (ERC), soci de govern de Salellas, a banda que la permuta la va firmar l’equip de govern de Marta Madrenas, alcaldessa per Junts, també soci de govern de Guanyem/CUP. O sigui que els responsables són tots a casa, no a fora.
Ignoro si la resposta de Lluc Salellas, per treure’s les puces del damunt, ha fet gaire gràcia a Quim Nadal i Anna Pagans, però, mentre ells han callat, una regidora socialista d’aquella època, Isabel Salamaña, retirada des de fa temps de la política activa, ha respost a través del seu compte de Facebook: «El pla parcial necessàriament obligava a aportar zones d’equipament de proximitat (exemple escola…) en aquesta zona i així està catalogat en el pla de 2003. Sempre des del PSC vàrem preservar aquest espai (i en vàrem tenir cura) com si es tractés d’una zona verda. Els equips de govern que ens han precedit podien haver canviat la classificació i passar-ho definitivament a zona verda. Qui ha fet un intercanvi (i no sé pas si es va mesurar bé què significava aquest canvi per la ciutat) va ser l’equip de govern de Madrenas. Culpar al PSC és una debilitat i un despropòsit. Una excusa francament poc noble». Una resposta clara, contundent i pedagògica.
Gesticulacions com suprimir la missa de Sant Narcís dels actes institucionals de l’Ajuntament, negar-se a inaugurar la Fira Comercial per «elitista» (en canvi, no deu ser «elitista» presidir la llotja de l’Estadi de Montilivi el dia del Reial Madrid a mig metre de Florentino Pérez) o escriure tuits com «ni Rei, ni Reina. República catalana», estan molt bé per a consum de la militància més fanàtica, però molt allunyats de la funció d’un alcalde. Si Lluc Salellas es troba, quan arriba a l’alcaldia, que l’anterior equip de govern ha fet una permuta perjudicial per a la ciutat, com és el cas de construir un edifici d’oficines en un espai inapropiat (un autèntic nyap, que encara confio que es reconsideri), el que correspon fer a un alcalde és imposar els interessos de la ciutat, alçant la veu si cal, i renegociar una permuta que no té ni cap ni peus. Però, és clar, fer d’alcalde de debò requereix unes capacitats que no són les del simple activisme. Amb respostes com la de dilluns, Salellas va demostrar que el seu lloc no era la presidència del ple, sinó els bancs del públic exhibint aquelles pancartes de «volem arbres, no més edificis» o «Girona, més verda i més blava», a menys que la CUP, per formar part del sistema, també hagi renunciat a un dels seus principis: l’ecologisme.
Salellas culpa Nadal i Pagans per l’edifici de Montilivi
10
0
18.11.2023
Fa un any llarg, vaig escriure que Lluc Salellas, quan va entrar per primera vegada a la Diputació de Girona, l’any 2015, a més de proclamar que acabarien amb aquestes corporacions provincials, va destapar el pagament de 12.221 euros per una maqueta del nou Bulli, abandonada en un magatzem, que el Patronat de Turisme abonava 216 àpats al Vol Gastronòmic i va denunciar que el director del Patronat es designava sense concurs. Aquesta fiscalització, molt sana en una societat democràtica, va durar de Nadal a Sant Esteve.
Per les raons que siguin, aquella renúncia a investigar presumptes corrupteles o irregularitats va ser la primera claudicació del Salellas que pretenia canviar el món davant la Diputació de Girona. Aplicava allò d’«és menester que tot canviï perquè tot continuï igual», de Giuseppe di Lampedusa. Vuit anys després ha claudicat per segona vegada. Em refereixo a que ha acceptat, sense protestar, disciplinadament, la construcció d’un edifici per a la Diputació en un espai verd del barri de Montilivi, quan ell mateix s’hi havia oposat en el ple del 13 de febrer. Fer oposició és més senzill que fer........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
