Ja fa temps que se sap que el principal escull per al retorn sense conseqüències de Carles Puigdemont és el poder judicial, una de les potes de l’Estat i probablement la més complicada de sortejar de totes. El govern de Mariano Rajoy, que és el que va fer front al procés secessionista des del primer dia, va veure com el qui considerava el principal causant de la inestabilitat política a Espanya se li escapava de les mans com una anguila acabada de pescar. Puigdemont no estava disposat a afrontar un judici i encara menys la presó, com van fer altres líders independentistes, i amb una habilitat inqüestionable va burlar totes les xarxes desplegades i es va escapolir. Aquest fet va deixar amb un pam de nas al poder executiu, però sobretot i especialment al judicial, sense que ningú en fos conscient quan es va produir la fugida. En realitat, al Partit Popular ja li anava bé que marxés a l’estranger i per molt que els seus responsables no es cansin de dir i repetir que Puigdemont ha de tornar i personar-se davant de la primera autoritat que trobi al camí, la fugida els va permetre elaborar un relat que els hi ha anat molt bé tot aquest temps, contraposat als detinguts que van ser jutjats i condemnats.
El poder judicial és tota una altra història, perquè el càrrec de polític és temporal, però el de jutge és permanent. Rajoy ja no hi és, Soraya Sáenz de Santamaría tampoc i es poden anar dient noms un darrere l’altre i cap d’ells té possibilitat de decidir res sobre Puigdemont, Marta Rovira o qualsevol dels encausats pel procés. El PP ni tan solament governa. Els actuals i antics dirigents populars poden anar fent declaracions i participar en concentracions davant les seus socialistes, però no tenen el poder perquè l’han perdut. Ara només els queda el dret de protesta i simplement s’han convertit en un cooperador necessari perquè la llei d’amnistia s’allargui en el temps sense remei. Com més traves posi el PP a l’aprovació de la norma, més arguments tindrà el PSOE per treure’s la pressió d’Esquerra i Junts de sobre. Sempre podrà dir que el compromís d’amnistiar els encausats està en via morta perquè altres ho aturen. I mentrestant els socialistes governen.
Alguns jutges, els que estan més dolguts pel fet que l’expresident de la Generalitat se’ls escapés de les mans quan ja quasi el tenien, sí que mantenen el poder i poden buscar fórmules per intentar impedir el retorn de Puigdemont a canvi de res. És sabut que el PSOE volia que tornés i que abans de les eleccions generals, abans que se sabés que els set vots de Junts serien necessaris, ja ho va provar amb un pacte que el de Waterloo no va veure clar, precisament perquè sabia que sortejar el poder judicial no era fàcil, com s’està veient des que es va parlar per primera vegada d’amnistia i es va veure que aquesta sortida anava endavant. El magistrat Pablo Llarena el té present en les seves oracions i no és l’únic; i la situació que ara vivim, on es busquen totes les escletxes possibles perquè no pugui entrar en la llei, era totalment previsible.
Pedro Sánchez sabia des del principi d’aquesta història que l’amnistia seria un camí ple de sots. Carles Puigdemont també. Junts va demanar «cobrar per avançat» abans de donar el vistiplau a la investidura, però la realitat va ser una altra. El socialista va aconseguir el que volia sense pagar res. Amb alguna declaració d’intencions més o menys clara va acabar essent el president del govern espanyol i JxCat li va permetre. Ara, quan està passant el que ja se sabia que passaria, tot són crits i amenaces. «S’haurà acabat la legislatura», s’afanyen a dir els de Junts quan veuen que el PSOE ja no està per gaires punyetes. Malgrat tot, saben que acabaran sucumbint, com ho van fer en la investidura i en el primer gran debat al Congrés, perquè com més exigeixin i intentin el que ells diuen el «blindatge de la llei», més traves hi haurà.
El PP va ser el primer, els jutges els següents, però el tercer estament serà Europa, que serà qui haurà de donar el vis-i-plau definitiu i no serà gens fàcil quan un dels termes que manté el bloqueig és el del terrorisme i el concepte de «graus de terrorisme».
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
