El que li passa al primer equip del Barça ho va explicar molt bé Ilkay Gündogan l'octubre passat quan va fer saltar totes les alarmes després que el seu equip perdés davant l'etern rival, el Reial Madrid. «Vull ser honest, però sense passar-me perquè no vull dir una cosa que no hauria de dir. Vinc del vestidor i òbviament la gent està decebuda, però després d'un partit tan important i un resultat innecessari, m'agradaria veure més enuig i decepció». El jugador estava enfadat pel que havia vist al vestidor uns minuts abans i, malgrat contenir-se, va deixar molt clar que a l'equip hi havia alguna cosa més que el mal joc que no rutllava. O, millor dit, el fet que l'engranatge no rutllés no era per la qualitat dels jugadors, sinó per un fet estrictament emocional.
Gündogan va continuar la intervenció crítica i va ser capaç de predir el que passaria unes setmanes més tard: «Això és part del problema, han d'aflorar més emocions quan perds i quan saps que pots jugar millor i fer-ho millor en certes situacions i no reacciones. Això després es trasllada al camp. Hem de fer un pas molt gran en aquest aspecte perquè si no el Reial Madrid o fins i tot el Girona escaparan». Efectivament és allà on estem ara. El jugador no va amagar l'enuig que sentia i, a més, va afegir un punt d'autocrítica necessari quan un les deixa anar com els pets els burros. «No vaig venir aquí per perdre aquest tipus de partits o permetre que s'obrin aquestes bretxes. Jo també tinc responsabilitat com a jugador veterà per no permetre que l'equip deixi que passin aquestes coses. Necessitem resistència». Poc després, algun periodista va esbrinar que al vestidor alguns jugadors estaven més pendents del que farien aquella nit, que d'analitzar què havia passat i per què.
Molt bé. Van passar els dies i les setmanes i va arribar el partit contra el Girona. El vaig veure a la tele i em vaig adonar que el que havia detectat el centrecampista alemany no havia aconseguit cap efecte positiu en l'equip. El Barça es va presentar al partit sense haver fet els deures. Semblava que ni havia estudiat com juga el Girona, quines estratègies i tàctiques utilitza, com fa moure els jugadors, com enganya al contrari. Algun gol, com el de Miguel Gutiérrez, va posar en extrema evidència la poca o nul·la preparació del partit de Xavi Hernández. I si ho havia fet, no es va notar gens ni mica en un equip que sobre el camp no era capaç d'adonar-se de com movien la pilota els jugadors de Michel, que sí que havia estudiat el contrari des de la a a la zeta, que és com s'han de guanyar les garrofes en aquest negoci del futbol.
En l'esport, la qüestió mental és tant o més important que la qualitat tècnica. Si un equip o un esportista està bé psíquicament és capaç d'arribar allà on el físic o la tècnica, en principi, no li permeten. Aquest és el gran problema del Barça i la gran virtut del Girona. Aquesta és la gran diferència entre Xavi i Michel. El primer és incapaç de fer reaccionar una plantilla amb molta qualitat i el segon, amb l'encert en peces clau aquesta temporada, sap com fer rendir un equip que, sobretot en pressupost i sobre el paper, no arriba a la sola de la sabata dels de Xavi. I això, precisament, és el que fa atractiu el Girona, ara i en temporades anteriors; la capacitat de fer funcionar uns jugadors, de crear un estil propi, d'estudiar a fons tots i cada un dels contrincants, de crear il·lusió per fer història, de comptar amb una afició poc donada a la toxicitat.
Michel és un exemple d'optimisme en cada intervenció pública. Mai diu una paraula més alta que l'altra, no deixa en evidència cap jugador i sap gestionar un vestidor que també té els seus conflictes. Xavi, en canvi, només ven excuses poc o gens creïbles -només se les creuen els més forofos, mentre a la resta els fa riure-, és capaç d'assenyalar jugadors enfonsant-los encara més (cas Oriol Romeu) i no sap com fer que l'equip jugui com ell vol. És veritat que gestionar el vestidor al Barça no és el mateix que fer-ho al Girona. Ni l'entorn, ni la figura d'un president omnipresent com Joan Laporta, ni la situació econòmica i social ajuden, però una mica de modèstia no estaria de més. Haver declarat que has jugat millor que el rival, després que et clavin un 2 a 4 a casa teva no és la millor manera per intentar aixecar el cap. I aquest és només un exemple.
Barça versus Girona
4
0
31.12.2023
El que li passa al primer equip del Barça ho va explicar molt bé Ilkay Gündogan l'octubre passat quan va fer saltar totes les alarmes després que el seu equip perdés davant l'etern rival, el Reial Madrid. «Vull ser honest, però sense passar-me perquè no vull dir una cosa que no hauria de dir. Vinc del vestidor i òbviament la gent està decebuda, però després d'un partit tan important i un resultat innecessari, m'agradaria veure més enuig i decepció». El jugador estava enfadat pel que havia vist al vestidor uns minuts abans i, malgrat contenir-se, va deixar molt clar que a l'equip hi havia alguna cosa més que el mal joc que no rutllava. O, millor dit, el fet que l'engranatge no rutllés no era per la qualitat dels jugadors, sinó per un fet estrictament emocional.
Gündogan va continuar la intervenció crítica i va ser capaç de predir el que passaria unes setmanes més tard: «Això és part del problema, han d'aflorar més emocions quan perds i quan saps que pots jugar millor i fer-ho millor en certes situacions i no reacciones. Això després es trasllada al camp. Hem de fer un pas molt gran en aquest........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
