No és estrany que un sector de Junts per Catalunya no desitgés el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. I és comprensible que una part del partit desconfiï de l’acord i dels extrems que s’hi han escrit, perquè ni que hi hagués tota la voluntat del món per complir allò que s’ha signat, les circumstàncies que s’aniran trobant en el camí -moltes d’elles ara desconegudes- poden fer impossible alguns punts concrets, començant per l’amnistia. Aquesta és una de les grans diferències entre l’antiga Convergència, on tothom anava a toc de xiulet i ai de qui s’atrevís a plantar cara al pare de l’invent, i l’actual JxCat, on les famílies (bàsicament dues) no desaprofiten cap ocasió per elevar les diferències a l’opinió pública sense gaire vergonya. Durant la presidència d’Artur Mas es van començar a remoure els fonaments de l’edifici perquè el lideratge no era com havia estat anteriorment (de Jordi Pujol només n’hi ha un) i amb l’ascens i simulada caiguda de Carles Puigdemont, les divisions s’han fet més........

© Diari de Girona