Trobo a Google el següent: «L’expressió Paris vaut bien une messe (Paris bé val una missa), se li atribueix al rei Enric IV de França, el primer dels Borbons. L’hauria pronunciat per justificar la seva abjuració de la confessió calvinista i la seva conversió a la catòlica, condició sine qua non per poder asseure’s al tron de la Filla Primogènita de l’Església. Això mateix haurà pensat en Pedro Sánchez respecte de Carles Puigdemont, JxCat i tota la tropa que els acompanya fent de figurants de la festa de moros i cristians d’Alcoi però en versió carlinada, quan va decidir entrar a negociar ni més ni menys que una amnistia constitucionalment controvertida. (Quan ja tinc escrites aquestes paraules m’arriba un avís urgent emès pel Diari de Girona comunicant als seus subscriptors que hi ha hagut fumata blanca a «le chateau» de Waterloo). Per tant, tot sembla dir que una vegada presentada la proposició de llei al registre del Congrés dels Diputats, es farà pública la data d’investidura del madrileny, tancant-se així l’especulació sobre si anàvem a noves eleccions generals. No hi anirem almenys que tercers hi obliguin per no estar conformes amb l’acord assolit.

Que Espanya, en substitució de Madrid, bé val una missa, no en tinc cap dubte. De fet, crec que avui en val moltíssimes més, de misses, singularment perquè de la polarització política entre dos gran bàndols, amb un arbitratge dels dolents per part dels minoritaris gràcies a que el PP no ha sabut desprendre’s de la motxilla franquistoide,........

© Diari de Girona