Partint que tots aquells que tenen el document nacional d’identitat i/o passaport del Regne d’Espanya són espanyols, també doncs els independentistes catalans i bascos, nosaltres, els espanyols, tenim una monarquia parlamentària com a sistema polític. En els anys que seguiren a l’aprovació de la Constitució de 1978, juristes, politòlegs, assagistes i periodistes també l’anomenaren «república coronada», atès que el rei Joan Carles lliurà tots els poders rebuts del general Francisco Franco Bahamonde al poble en una devolution històrica de veritat. Les faldilles de moltes i els negocis privats han ennegrit aquest fet que la història com a ciència s’encarregarà de ressaltar. La nostra, d’història, i la de totes les democràcies que requeriren una transició per ser constituïdes o per ser restablertes apagarà l’anomenada «generació Y» (o millennial generation), que continua qüestionant-la, i posarà en relleu el mèrit del monarca destronat pel seu fill i per la seva nora, que a l’exili es troba, previ complot palatí, que d’haver-n’hi, n’hi va haver.

Aquests dies ha estat notícia la mala cara que feia el rei Felip VI en dos moments d’innegable importància constitucional: quan la presa de possessió de Pedro Sánchez com a president del Govern d’Espanya elegit democràticament pel també democràtic Congrés dels Diputats i quan la presa de possessió d’aquells ministres seus acabats de designar. Se’l va veure, al rei, més que molest, emprenyat. Els mitjans de........

© Diari de Girona