Em refereixo a l’anunciar amnistia respecte dels generals, comandants, tinents, sergents i soldadesca que tingueren participació activa en els fets que portaren al Parlament de Catalunya a declarar la independència d’aquesta nació cultural respecte de l’estat nació anomenat Espanya. Sé que amb el títol que he posat, em pot passar el mateix que a l’historiador Ricardo de la Cierva amb l’article que va publicar al diari El País el 8 de juliol de 1976 –¡Qué error, que inmenso error! – quan es va fer pública la designació pel rei Joan Carles I del candidat Adolfo Suárez González com a president del Govern: Que m’equivoqui i molt. Lògicament amb una diferència notable: En Suárez, tanmateix, el va fer ministre de Cultura anys després en un gest que avui cap dels polítics líders faria perquè la rancúnia s’ha instal·lat en l’esfera pública i es porta allò de qui la fa, la paga, i, per tant, un servidor no sortirà mai ni tan sols a les atzaroses travesses de bars, societats culturals i esportives, grups de castellers i excursionistes o simplement casinos. Avui es porta l’instint criminal, a la política, del qual tan buit anava el gran arquitecte de la democràcia espanyola, en Suárez. Qui diu espanyola, diu catalana.

Tot i que encara no hem llegit l’aventurada proposició de llei que han de signar els portaveus dels grups parlamentaris que pretenen investir a Pedro Sánchez com a president de l’Executiu central, ni aprovant-la no serà el cas d’una elecció que asseguri la governabilitat al llarg dels quatre anys que com a màxim dura una legislatura, adverteix el pontífex........

© Diari de Girona