Nascut a Tortosa (920) –l’any de la pandèmia s’hauria celebrar el 1.100è aniversari del seu naixement– es traslladà a Còrdova i entrà al servei de la família del rabí Isaac ben Ezra (també dit Isaac ibn Xaprut), funcionari califal, un home ric i culte, que hi bastí una rica sinagoga, també actiu a Jaén. Esdevingué el prototipus de l’intel·lectual de la Sefarad del seu temps i va jugar un paper sense parió en el naixement de la poesia i la filologia hebrea de l’al-Andalus. El clima cultural del califat i la tolerància religiosa propiciaren el naixement del cortesà jueu, educat i perfectament capaç d’assimilar la cultura àrab.
Tornat a Tortosa a la mort d’Isaac, el fill d’aquest, Hasday ibn Xaprut, metge, mecenes i conseller dels califes Abd-ar-Rahman III (891-961) i Al-Hàkam II (915-976), aquest el reclamà al seu costat, on esdevindrà el poeta de la família i el seu secretari personal. En nom seu escriurà cartes als emperadors de Bizanci. Hasday s’havia adonat que per arribar a una maduresa cultural a Sefarad calia un estudi de la llengua hebrea, cosa que encarregà al seu secretari, que ja escrivia en hebreu elegant part de la seva correspondència. Hasday, doncs, li encarrega el primer diccionari d’arrels hebrees. Fou el Mahberet («Composició»), que completà vers l’any 960, una decisió coratjosa que el portà a crear una terminologia bàsica del lèxic hebreu bíblic, vist que ni els rabins ni els comentaristes bíblics s’havien preocupat de la terminologia dels textos sagrats. Atès que no podia utilitzar els termes dels gramàtics àrabs i volia evitar la comparació de la llengua de la Bíblia –considerada sacra– amb la de l’Alcorà, ho havia de fer en hebreu. L’obra registra les arrels de la llengua hebrea bíblica, unes 2.500, amb l’objectiu de facilitar la comprensió de la TNK o Bíblia hebrea (Torà, Nebiïm i Ketumbim), no pas per servir als joves poetes hebreus, com podia ser l’obra Egron de Saadia ben Yosef al-Fayumi o Saadia Gaon (882-942). Així es va poder començar a reflexionar sobre l’hebreu en llengua hebrea (aleshores es feia en llatí i àrab) sense considerar-se inferior a la llengua de cap altre poble! El Mahberet, com va denominar ell el seu diccionari, suposava el primer estudi lèxic complert del vocabulari bíblic format en hebreu. Escrit en hebreu, va romandre durant molt de temps la font principal d’instrucció filològica per a jueus que desconeixen l’àrab, i per als que vivien en països cristians d’Europa. Va tenir, doncs, un gran èxit a l’Europa medieval, de manera que tres grans mestres de la llengua hebrea el van emprar (Hayyug, Ibn ĞGanah i Mošeh Ibn Giqatela), cosa que portà com a conseqüència que les obres filològiques andalusines judeo-àrabs més importants s’inspiressin i basessin en el Mahberet (cf. Menahem Ben Saruq: Mahberet, edició crítica i introducció d’Àngel Sáenz-Badillos [Granada: Universidad de Granada, 1986]).
Entre la seva obra poètica, avui coneixem Paraules de dol, un poema elegíac per la mort d’Isaac ibn Xaprut, un Cant fúnebre per la mort de la mare d’Hasday ibn Xaprut i algunes cartes en forma de poemes.
Posterior al 960, Dunaix ben Labrat (920-885), un intel·lectual educat a Fes i format als centres babilònics, que també s’establí a la cort califal i fou autor de nombroses poesies religioses –escrivia poemes hebreus amb mètrica àrab–, posà l’obra de Menahem ben Saruq en quarantena. Labrat s’havia traslladat a Bagdad i havia estudiat a l’acadèmia de Sura, a l’oest de l’Èufrates, que amb les de Pumbedita i Nehardea donà origen al Talmud de Babilònia. Un dels seus mestres vers l’any 940 va ser Saadia ben Yosef al-Fayumi, conegut pels seus escrits sobre gramàtica hebrea i filosofia. Labrat, ja a Còrdova, discutí els coneixements filològics de Saruq i refutà la seva obra en les Teshuvot («Respostes» o «Rèpliques»), censurant determinades concepcions teològiques –Saruq havia interpretat exegèticament certs passatges bíblics– i denunciant afinitats amb la secta dels caraïtes, que es resistia a acceptar tota la tradició rabínica. Avui no hi ha proves d’aquest fet, però, tot plegat, per bé que les considerés injustes, li costà perdre el mecenatge de Xaprut, ser foragitat dels seus càrrecs i que els seus ossos anessin a parar la presó. Val a dir que les Teshuvot o Teixuvot són un gènere especial en la literatura rabínica i tenen un paper particularment important en la legislació jueva. Les preguntes solien ser pràctiques i sovint es referien a noves contingències per a les quals no s’havien previst solucions en els codis legals; funcionaven, per tant, com una font de dret. Avui disposem de les Teixuvot a Tešubot de Dunaš ben Labrat, ed. d’Ángel Sáenz-Badillos (Granada: Universidad de Granada i Universidad Pontidicia de Salamanca, 1980) i també de Tešubot de los discípulos de Menaḥem contra Dunaš Ben Labrat, edició i traducció castellana de Santiago Benavente Robles; revisada i completada per Ángel Sáenz-Badillos (Granada: Universidad de Granada i Universidad Pontificia de Salamanca, 1986).
Menahem ben Saruq, en un llarg poema, es queixaria al seu Senyor de les penalitats que havia hagut de suportar, oblidant els seus mèrits anteriors, i esperant justícia davant dels seus enemics. El poema es conservaria a l’Antologia israelítica de Corfú del segle XIX: el traduïren al francès, Filosseno Luzzatto, i Eugènia Pavia Gentilomo, a l’italià. Per a una trobada a la «Casa de l’artista en terres de cruïlla» de la Sènia (2021) vaig temptejar de traduir al català una quinzena d’estrofes del poema per primera vegada. No hi ha cap indici, tanmateix, que les queixes versificades sortissin efecte. Altrament sembla que el seu contrincant, Dunaix ben Labrat, esdevingué gendre d’Hasday ibn Xaprut i arribà a tenir una cera difusió com a poeta segons El diván poético de Dunash ben Labrat: la introducción de la métrica árabe, ed. de C. del Valle (Madrid: CSIC, 1988). Versificà moltes endevinalles com, per exemple, aquesta:
Quin fill es casa amb la seva mare
sense perdre el juí,
la desposa i ja no l’empara
i no se sent llibertí? [El gall]
No se sap res més de la vida de ben Saruq, tot i que se sol posar la data de mort vers el 970. Els seus deixebles Isaac ibn Gikatilla, Isaac ibn Capron i Yehudah ibn Dud s’encarregarien de respondre amb duresa a ben Labrat defensant el bon nom del seu mestre, un dels molts catalans universals desconeguts. Judà ben David Hayyuj (945-1010) és considerat, avui, el pare de l’estudi científic de la llengua hebrea.
Ben Saruq, els seus deixebles i l’ombra del seu contrincant
4
0
02.11.2023
Nascut a Tortosa (920) –l’any de la pandèmia s’hauria celebrar el 1.100è aniversari del seu naixement– es traslladà a Còrdova i entrà al servei de la família del rabí Isaac ben Ezra (també dit Isaac ibn Xaprut), funcionari califal, un home ric i culte, que hi bastí una rica sinagoga, també actiu a Jaén. Esdevingué el prototipus de l’intel·lectual de la Sefarad del seu temps i va jugar un paper sense parió en el naixement de la poesia i la filologia hebrea de l’al-Andalus. El clima cultural del califat i la tolerància religiosa propiciaren el naixement del cortesà jueu, educat i perfectament capaç d’assimilar la cultura àrab.
Tornat a Tortosa a la mort d’Isaac, el fill d’aquest, Hasday ibn Xaprut, metge, mecenes i conseller dels califes Abd-ar-Rahman III (891-961) i Al-Hàkam II (915-976), aquest el reclamà al seu costat, on esdevindrà el poeta de la família i el seu secretari personal. En nom seu escriurà cartes als emperadors de Bizanci. Hasday s’havia adonat que per arribar a una maduresa cultural a Sefarad calia un estudi de la llengua hebrea, cosa que encarregà al seu secretari, que ja escrivia en hebreu elegant part de la seva correspondència. Hasday, doncs, li encarrega el primer diccionari d’arrels hebrees. Fou el Mahberet («Composició»), que completà vers l’any 960, una decisió coratjosa que el portà a crear una terminologia bàsica del lèxic hebreu bíblic, vist que ni els rabins ni els comentaristes bíblics s’havien preocupat de la terminologia dels textos sagrats. Atès que no podia utilitzar els termes dels gramàtics àrabs i volia evitar la comparació de la llengua de la Bíblia........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
