Des del 2019 fins al dia d’avui, a l’Amèrica Llatina hi ha hagut eleccions en 19 països. En tots els països llevat de Nicaragua, ha guanyat les eleccions l’oposició, independentment de la ideologia del partit del govern. Si governava la dreta, ha guanyat l’esquerra i a la inversa. Si tenim en compte els dubtes democràtics d’Ortega a Nicaragua, podem dir que han caigut tots els governs que han hagut de superar la revàlida a les urnes. No és quelcom exclusiu d’Amèrica Llatina, ja que hem vist com Trump no va poder revalidar el mandat i quelcom similar ha passat a molts països occidentals.

Sens dubte la gestió de la pandèmia hi deu haver influït, però hi ha un corrent de fons molt més complex que ajuda a entendre la debilitat dels governs. Perquè en el fons estem parlant de la debilitat de la política.

El marc que explica que els governs es cremin tan ràpidament té a veure amb els canvis socials que s’estan produint a la majoria de societats actuals.

Tot i que els canvis són molts, m’agradaria destacar-ne quatre que crec ajuden a entendre per què és molt més difícil fer política avui que fa vint anys.

La primera dificultat és que tenim societats extremadament diverses. No només des del punt de vista cultural i d’orígens, sinó sobretot, i també, per la diversitat d’estils de vida i interessos que conviuen a la nostra societat. I, per tant, de necessitats i demandes que esperen que les administracions els resolguin. Abans les societats eren molt més homogènies i tot era bastant més senzill. La gestió de la complexitat de la societat exigeix molts esforços que abans no eren tan necessaris.

La segona, i molt lligada amb la primera, és la reducció del pes social dels interlocutors habituals entre les institucions i la ciutadania. Totes aquelles organitzacions o institucions que estructuraven les societats tenen un pes molt més petit que fa trenta anys. Els partits polítics, els sindicats, l’Església, les patronals, les associacions de veïns, entre altres tenen molt menys pes social que fa tres dècades. Això dificulta molt la interlocució entre societat organitzada i responsables polítics. Us en faríeu creus del nombre de militants que tenen els partits a la vostra ciutat. Un gran partit potser té cinquanta militants en una ciutat de 50.000 habitants. Un 0,1% de la població.

El tercer és el desplaçament dels grans mitjans de comunicació com a únics configurants de l’opinió pública. No només per la baixada de consum i per la multiplicació de canals sinó perquè avui en dia les noves generacions ja no s’informen de política a través dels mitjans tradicionals i això ho canvia tot. Amb la reducció del paper dels grans mitjans de comunicació desapareixen els grans consensos i ens trobem societats cada vegada més polaritzades on el consum informatiu es concentra en bombolles ideològiques ja siguin mediàtiques o en xarxes socials.

Un altre canvi important és la mutació del compromís polític o social de la ciutadania del s. XXI. El compromís polític o social encara existeix, el que passa és que ha mutat.

Abans la gent es comprometia per uns grans ideals per un llarg període de temps. D’aquí neix la militància. Avui en dia, la gent es compromet per causes molt més concretes per un curt període de temps. I després o renova el compromís, en busca un altre o descansa. Abans, la gent era socialista tota la vida. Ara la gent s’implica en una campanya molt més concreta i amb un objectiu concret a curt termini. Això no vol dir que no hi hagi gent compromesa per a tota la vida, sinó que són els que menys. Anem cap a una societat més americanitzada, amb una militància menys estructurada, més espontània i emotiva.

La mobilitat també és un factor que explica els canvis polítics a nivell local. Abans fer campanyes electorals municipals era molt senzil: només s’havien de focalitzar en els votants censats del municipi. Perquè només ells decidien. Ara, això és molt més complex. La gent es desplaça i pot viure en un lloc i treballar en un altre, o tenir una segona residència. Avui algú que tingui un comerç al centre de la ciutat o que treballi a l’ajuntament, encara que no voti al municipi pot incidir en el debat polític. O algú que hi tingui una segona residència encara que no hi voti. O que encara que visqui a l’altra punta del món, potser té un perfil a les xarxes socials on opini del municipi i tingui una alta incidència. Perquè això ja no va de vots sinó que va de qui configura l’opinió pública del municipi. I avui en dia, per fer-ho no cal viure-hi ni votar-hi. Això dificulta molt més la gestió política.

I finalment, davant d’aquestes societats més complexes i dinàmiques, l’administració no només ha facilitat els processos sinó que els ha dificultat. La resposta ha estat més burocràcia. S’ha fet amb bona intenció, per lluitar contra la corrupció, però la realitat és que l’administració ho té molt més difícil avui que fa trenta anys per donar resposta a una societat molt més complexa. La transformació de Girona amb Quim Nadal, avui és impossible. El canvi seria menor. La contractació de serveis, les tramitacions, cada cop són més difícils. La Lrsal en aquest sentit ha estat un desastre.

Tots aquests canvis i molts altres que espero comentar en un altre article, han impactat de gran manera a la gestió política i estem lluny encara de poder donar-hi la resposta adequada. No és gens senzill intentar estar a l’alçada.

QOSHE - Les dificultats per fer política avui en dia - Pau Canaleta
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Les dificultats per fer política avui en dia

5 0
01.02.2024

Des del 2019 fins al dia d’avui, a l’Amèrica Llatina hi ha hagut eleccions en 19 països. En tots els països llevat de Nicaragua, ha guanyat les eleccions l’oposició, independentment de la ideologia del partit del govern. Si governava la dreta, ha guanyat l’esquerra i a la inversa. Si tenim en compte els dubtes democràtics d’Ortega a Nicaragua, podem dir que han caigut tots els governs que han hagut de superar la revàlida a les urnes. No és quelcom exclusiu d’Amèrica Llatina, ja que hem vist com Trump no va poder revalidar el mandat i quelcom similar ha passat a molts països occidentals.

Sens dubte la gestió de la pandèmia hi deu haver influït, però hi ha un corrent de fons molt més complex que ajuda a entendre la debilitat dels governs. Perquè en el fons estem parlant de la debilitat de la política.

El marc que explica que els governs es cremin tan ràpidament té a veure amb els canvis socials que s’estan produint a la majoria de societats actuals.

Tot i que els canvis són molts, m’agradaria destacar-ne quatre que crec ajuden a entendre per què és molt més difícil fer política avui que fa vint anys.

La primera dificultat és que tenim societats extremadament diverses. No només des del punt de vista cultural i d’orígens, sinó sobretot, i també, per la diversitat d’estils de vida i interessos que conviuen a la........

© Diari de Girona


Get it on Google Play