Fa uns dies es van publicar les dades del padró a 1 de gener del 2023. El darrer any 2022, la població catalana va créixer en 140.140 persones, un creixement espectacular que ens situa en xifres de primera meitat dels dos mil, abans que la crisi punxés, també, la bombolla demogràfica. Aquest 2022 ha suposat un creixement important després d’anys d’estancament i de la frenada dels anys de la covid. Més enllà de la impossibilitat de mantenir aquest creixement durant gaire temps sense que tant els serveis públics com la pròpia societat esclati, és interessant analitzar com s’està produint aquest creixement i quina Catalunya del futur ens dibuixa.
El 90% d’aquest creixement s’ha produït per l’arribada de ciutadans estrangers i el 10% restant per persones amb nacionalitat espanyola. Si mirem les nacionalitats, l’increment es deu sobretot a l’augment de persones provingudes d’Amèrica Llatina i d’Europa (sobretot Ucraïna per la guerra).
Però, a diferència del primers anys dos mil, la distribució d’aquests estrangers és molt diferent i no només això, també els moviments interns marquen tendències molt interessants que definiran els pobles i ciutats dels propers anys.
La primera notícia és que tot i ser un creixement bàsicament urbà, hi ha diferències significatives amb els creixements de principis de segle. S’està produint el que no es va produir als 2000.
En primer lloc, la gran arribada d’estrangers no s’està produint a ciutats mitjanes de les comarques gironines i la costa, sinó a Barcelona i tota la regió metropolitana. Barcelona ha crescut en gairebé 50.000 ciutadans estrangers i ha perdut 7.000 veïns amb nacionalitat espanyola. Quelcom similar passa a Badalona (+2.500 vs - 534), Santa Coloma de Gramenet (+1.800 vs 6), Viladecans (+570 vs -500), Sant Boi (+800 vs -300), l’Hospitalet (+8.000 vs +1.565) o Esplugues (+759 vs - 285). Tant Barcelona com l’àrea metropolitana ha guanyat molts veïns de nacionalitat estrangera i ha perdut veïns de nacionalitat espanyola. Segur que una part d’aquests estrangers són «expats», és a dir persones amb un bon nivell adquisitiu que venen a viure aquí perquè s’hi viu millor encara que treballin remotament, però gran part són treballadors.
Això també ens indica que llevat Terrassa, Sant Cugat i algun altre municipi, l’entorn metropolità no recull als barcelonins que es veuen obligats a marxar de la ciutat per l’alt cost de l’habitatge.
Però a diferència del que podíem pensar després de la pandèmia, tampoc van a la quarta corona, és a dir, a llocs on hi ha segones residències de costa. Ni al Maresme ni a la Costa Brava hi ha un augment significatiu de nous veïns amb nacionalitat espanyola. A la costa tarragonina, sí. Així, la població estrangera augmenta significativament a municipis com Lloret (+2.350) Blanes (+972), Platja d’Aro (+784), Sant Feliu de Guíxols (+523) o Castelló d’Empúries (+425). Per contra la població amb nacionalitat espanyola augmenta poc en aquests municipis. Es trenca així una possibilitat que es va plantejar arran de la pandèmia.
Hi ha, doncs, una arribada de residents europeus i de treballadors estrangers important en aquests municipis.
Hi ha una altra tendència interessant que trenca molts dels esquemes que funcionaven fins ara per explicar els moviments de població. Els municipis residencials dels entorns de les ciutats gironines no augmenten significativament de població autòctona provinguda de la ciutat buscant una oferta unifamiliar, com ho feien en el passat. Municipis a l’entorn de Girona com Celrà, Sant Julià de Ramis, Bescanó, Quart, Sant Gregori, Fornells o Aiguaviva, augmenten molt poc la seva població i en bona part és població estrangera. El mateix passa als municipis a l’entorn de Figueres com Peralada, Avinyonet, Vila-sacra, El Far, Vilamalla, Navata, Vilafant, etc.
Per contra tant Figueres com Girona augmenten en nombre de veïns. Tant en població estrangera com amb nacionalitat espanyola. A Girona, 1.400 de nacionalitat estrangera i 900 de nacionalitat espanyola, i a Figueres, 800 de nacionalitat estrangera i 350 de nacionalitat espanyola. A Olot, 1.184 estrangers i 130 de nacionalitat espanyola.
Hi ha doncs una concentració del creixement a les ciutats i a municipis de costa.
Però el que trenca tots els esquemes és el creixement de Salt. En contra del que podria semblar, ha augmentat en 590 veïns nous amb nacionalitat espanyola i només 290 amb nacionalitat estrangera. Això trenca la tendència de les darreres dècades. Sembla evident que la gentrificació que està vivint la ciutat de Girona amb l’augment dels preus ha significat un important desplaçament de població gironina cap a Salt. No cap a un poble residencial, sinó cap a una ciutat de l’entorn amb preus de l’habitatge més baix. Això també és una oportunitat pels municipis amb una oferta d’habitatge més competitiva que la de la capital de demarcació, com Figueres o Olot.
Tot sembla indicar que Catalunya continuarà creixent –ja arriba als 8 milions– i que les comarques gironines també –ja hem superat els 800.000 habitants– però hi ha tendències de fons que són diferents a les de l’anterior onada migratòria. Però tan important com veure com es consolida aquest creixement desigual serà veure quines tipologies de creixement tindrà cada municipi. Però sembla que hi ha alguns patrons clars que es podrien resumir en:
L’àrea metropolitana de Barcelona expulsarà veïns cap a altres zones de Catalunya i alhora atraurà cada cop més a ciutadans estrangers.
La costa continuarà atraient població però no necessàriament de Barcelona.
Les ciutats com Girona o Barcelona expulsaran veïns, però no tant cap a zones residencials sinó cap a altres ciutats com Salt, Terrassa o Figueres.
I els municipis petits continuaran creixent sobretot per l’arribada de residents estrangers, ja siguin jubilats o «expats» europeus o treballadors llatinoamericans.
Veurem si aquestes tendències es consoliden en els propers anys perquè en la planificació dels serveis públics s’hauran de tenir en compte.
Moviments de població que marquen tendències de futur
5
0
21.12.2023
Fa uns dies es van publicar les dades del padró a 1 de gener del 2023. El darrer any 2022, la població catalana va créixer en 140.140 persones, un creixement espectacular que ens situa en xifres de primera meitat dels dos mil, abans que la crisi punxés, també, la bombolla demogràfica. Aquest 2022 ha suposat un creixement important després d’anys d’estancament i de la frenada dels anys de la covid. Més enllà de la impossibilitat de mantenir aquest creixement durant gaire temps sense que tant els serveis públics com la pròpia societat esclati, és interessant analitzar com s’està produint aquest creixement i quina Catalunya del futur ens dibuixa.
El 90% d’aquest creixement s’ha produït per l’arribada de ciutadans estrangers i el 10% restant per persones amb nacionalitat espanyola. Si mirem les nacionalitats, l’increment es deu sobretot a l’augment de persones provingudes d’Amèrica Llatina i d’Europa (sobretot Ucraïna per la guerra).
Però, a diferència del primers anys dos mil, la distribució d’aquests estrangers és molt diferent i no només això, també els moviments interns marquen tendències molt interessants que definiran els pobles i ciutats dels propers anys.
La primera notícia és que tot i ser un creixement bàsicament urbà, hi ha diferències significatives amb els creixements de principis de segle. S’està produint el que no es va produir als 2000.
En primer lloc, la gran arribada d’estrangers no s’està produint a ciutats mitjanes de les comarques gironines i la........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
