Potser ets incapaç de recordar amb exactitud quin dia va ser el primer, ni tan sols d’evocar amb precisió què hi vas fer, però les primeres vegades a les Fires de Girona queden enregistrades al teu cap per sempre més. No és estrany, al capdavall, deu ser un dels teus primers contactes amb una explosió de sensacions, llums i olors que no trobaves ni trobes en cap altra època de l’any. Et venen flaixos d’aquells festivals lumínics, el soroll de les atraccions, l’estridència de les melodies i els vaivens de persones anònimes que resulten viure a la mateixa ciutat. És aquell aixecar el cap i veure els imponents plàtans que embolcallen el teu trànsit per un món fantàstic que, justament per efímer, es torna una celebració del que és extraordinari. Recordes els primers viatges en andròmines que perceps com a més grans del que realment són, esperes al següent recorregut per poder pujar al vehicle que abans estava ocupat, al·lucines amb els vagons propers que pugen i baixen amb vehemència mentre l’àvia t’avisa per anar-hi has de créixer una mica més. Les Fires són història viva d’un mateix. Episodis cabdals per entendre d’on vens, el nou d’experiències que resumeixen en qui t’has convertit. Passa amb la infantesa i passa quan substitueixes la fitxa de l’atracció pel got de cervesa. Passa amb les nits que no semblen tenir final i amb les anècdotes que acaben repetint-se una vegada i una altra en les successives trobades dels seus protagonistes. Te les sents tan teves, les Fires, que acabes formant-ne part. Servint copes a més de prendre-les, per exemple, o bé provant que el teu entusiasme sigui de transmissió genètica. També ho notes en com creix la teva exigència envers el que són i ofereixen, i en la crítica al seu conservadorisme. Com aquesta constatació anual, digna d’un relat de bucles temporals, que la programació musical sempre s’assembla a la de qualsevol altra festa major, amb la sobreexposició dels noms sobreentesos i l’alarmant absència de talents locals. Per no parlar de l’evidència que afegir la paraula «popular» darrere qualsevol cosa no la fa necessàriament millor. Si a hores d’ara, quan les teves visites a Fires es compten per dècades, continues parlant amb les teves amistats dels mateixos defectes i virtuts d’una celebració, vol dir que aquesta et té el cor robat, però que en idèntica proporció necessita una evolució urgent. Més que res perquè això de canviar-ho tot perquè tot continuï igual, després que hagi passat uns quants cops a la ciutat, ens hauria d’esperonar a aconseguir que les transformacions siguin veritablement tangibles.