Al llarg d’aquests dies els mitjans de comunicació coincideixen que el 2024 serà un any on moltes democràcies es posaran a prova. Hi ha preocupació pel que pugui succeir als Estats Units. Les enquestes més fiables donen un clar avantatge de Donald Trump davant un Joe Biden, enfonsat en els estudis demoscòpics a causa de la seva avançada edat (81 anys) i de la guerra de Gaza.
És curiós que qui va posar en risc la democràcia en el país més desenvolupat del món, ara gràcies a aquest sistema pugui tornar a la presidència, malgrat un munt de casos de corrupció que l’envolten i el seu interès en governar d’una manera absolutista.
Una situació semblant acaba de consolidar-se a l’Argentina amb la victòria de Javier Milei, que pretén desmantellar l’estat de dret i que, malgrat els seus tics dictatorials, la democràcia li ha permès arribar a la presidència.
I també existeix una gran preocupació a Europa per l’ascens de la ultradreta que pot qüestionar els valors fundacionals de la UE. En un estat pioner com Holanda acaba de guanyar les eleccions un extremista com Geert Wilders i a França, Marine Le Pen no tindrà rivals a les eleccions del mes de juny.
Aquest cert desconcert d’ordre mundial preocupa i molt en diferents sectors dels àmbits polítics i econòmics. A Espanya també existeix preocupació davant la nova legislatura que s’acaba d’encetar i que ja ha patit la primera crisi de govern amb la marxa de Nadia Calviño al Banc Europeu d’Inversions (BEI). Aquell eslògan que tan feia servir Pedro Sánchez en els mítings de campanya ha caducat com els iogurts. Allò de «Nadia o nadie» ja ha passat a la història.
L’estat espanyol viu un dels moments més crispats de les darreres dècades. El PSOE ha renovat el mandat amb una autèntica macedònia de partits. Sánchez va rebre el vot de socialistes, comunistes, populistes, nacionalistes de dretes i d’esquerres i independentistes bascos, gallecs i catalans.
I la pregunta del milió és com es pot gestionar el dia a dia d’un govern que necessita el suport de les Corts Espanyoles amb un ventall de partits que tenen ideologies totalment oposades. La votació a favor del president fou bàsicament un no a la coalició PP-Vox. I això ho va deixar ben clar el PNB que són els més veterans i intel·ligents a l’hora de negociar pactes.
Tot plegat serà un autèntic trencaclosques amb amenaces continuades. Les pressions són constants des de les files d’ERC i Junts, mentre Sumar ja ha patit la primera crisi amb la marxa de les noies de Podem al grup mixt. I aquí caldrà afegir-hi que ben aviat es celebraran eleccions a Euskadi i el interessos de Bildu i PNB són del tot oposats. I per a més inri les enquestes donen una possible victòria dels primers. El candidat socialista, Eneko Andueza, ja s’ha manifestat en favor de reeditar l’actual pacte de govern PNB-PSE. I en aquest joc de malabars els socialistes han entregat a Bildu fa uns dies l’alcaldia de Pamplona, amb una jugada molt difícil de comprendre per a molts navarresos.
A Madrid diuen que Pedro Sánchez té més vides que els gats. La veritat és que cap de les recents tamborinades l’ha enfonsat i això que ha rebut tota mena d’insults com els de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I allò més greu és que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, li hagi rigut les gràcies i fins i tot fes una aparició amb un cistell de fruites. Aquell «me gusta la fruta» a la tribuna de les corts espanyoles fou impresentable i un candidat que aspira a La Moncloa mai no ho hauria d’haver consentit. Però ja se sap, el cap de l’oposició ha d’obeir les ordres que li venen de l’entorn de José Maria Aznar.
No hi ha dubte que l’any 2024 és a hores d’ara un niu d’incògnites a nivell internacional i estatal. Veurem com es desenvolupen els esdeveniments i com evolucionen les guerres a Gaza i Ucraïna. Tard o d’hora caldrà cercar una solució a dos conflictes on la població civil es víctima de la banda terrorista i yihadista Hamàs, de Netanyahu i de Putin.
2024: l’any de l’experiment
4
0
02.01.2024
Al llarg d’aquests dies els mitjans de comunicació coincideixen que el 2024 serà un any on moltes democràcies es posaran a prova. Hi ha preocupació pel que pugui succeir als Estats Units. Les enquestes més fiables donen un clar avantatge de Donald Trump davant un Joe Biden, enfonsat en els estudis demoscòpics a causa de la seva avançada edat (81 anys) i de la guerra de Gaza.
És curiós que qui va posar en risc la democràcia en el país més desenvolupat del món, ara gràcies a aquest sistema pugui tornar a la presidència, malgrat un munt de casos de corrupció que l’envolten i el seu interès en governar d’una manera absolutista.
Una situació semblant acaba de consolidar-se a l’Argentina amb la victòria de Javier Milei, que pretén desmantellar l’estat de dret i que, malgrat els seus tics dictatorials, la democràcia li ha permès arribar a la presidència.
I també existeix una gran preocupació a Europa per l’ascens de la ultradreta que pot qüestionar els valors fundacionals........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
