ERC ha posat ja el rumb cap a les properes eleccions catalanes. La designació de Pere Aragonès com a cartell electoral tanca tota mena d’especulacions en uns moments de certa incertesa, atès que no se sap ben bé quan podria entrar en vigor la llei d’amnistia, que permetria a Oriol Junqueras deixar enrere la seva inhabilitació.
La decisió dels republicans és del tot lògica. De primer, el president és un home jove, que acaba el mandat amb només 33 diputats al Parlament de Catalunya i que fins ara ha aprovat els pressupostos. No cal dir que ha mantingut el càrrec sense massa esgarrapades, malgrat que al llarg de la legislatura l’abandonessin la CUP i JxCat.
En segon lloc, podríem dir que s’ha desenvolupat amb un cert pragmatisme, deixant de banda algunes volades de coloms a les quals ERC ens tenia acostumats. I ho ha fet treballant bàsicament pel seu electorat. És cert que el president surt sempre amb un cert avantatge davant la resta de contrincants, però Aragonès en tot moment ha lluït la samarreta republicana, sense endinsar-se en els nínxols de vots del PSC i Junts. I això pot ser a la llarga un hàndicap important.
I en tercer lloc, ningú no pot assegurar que Junqueras a finals d’aquest any o a la primavera pugui liderar la llista. I si fos així, molts ciutadans ho veurien com aquell tutor que es carrega el seu alumne. Sempre l’Oriol ha protegit en Pere i canviar ara d’actitud podria veure’s com una manca de responsabilitat o de confiança en el triomf.
Si bé és cert que en les darreres conteses electorals ERC ha perdut milers de vots, en les eleccions catalanes la possible aparició de l’Aliança de Sílvia Orriols pot malmetre les aspiracions de Junts, per la qual cosa en el bàndol independentista serà important veure qui arriba primer. Tanmateix Aragonès és un polític ben valorat a Catalunya i en l’enquesta del CEO la imatge del govern millora, encara que sigui amb un aprovat de cinc.
El gran oponent d’ERC serà Salvador Illa, que ha tancat l’any 2023 guanyant totes les eleccions. El candidat socialista té al davant la seva gran oportunitat. És l’home tranquil, que proposa bàsicament estabilitat davant dels cops baixos que es dediquen els d’ERC i els de Junts que no han estat capaços de pactar les esmenes a la proposició de llei d’amnistia. A més, Albert Batet ja ha anunciat que no donaran suport als pressupostos.
Junts de moment no ha proposat candidat i més d’un somnia amb la tornada de Carles Puigdemont. Qualsevol altre nom necessitarà d’un temps imprescindible per a rodar-se. Els seus darrers pactes amb el PSOE sembla que li han donat l’oxigen necessari per a afrontar reptes futurs. Però l’ombra d’Illa es allargada i des de fa mesos ha obert el PSC a altres sectors de la societat catalana que veurien bé un canvi en les polítiques de la Generalitat. A més la geometria podria afavorir la seva política de pactes. I en aquest sentit ERC ho tindrà més complicat.
I la resta del ventall polític? De ben segur que el PP augmentarà els seus tres ridículs escons i que Vox haurà de competir amb Aliança Catalana. Ambdues formacions són ultres, identitàries i islamòfobes. S’hauran de repartit una dotzena de diputats. Per altra banda, la desaparició de Ciutadans sembla cantada, mentre que la CUP no passa pel seu millor moment. Finalment, caldrà saber si l’ANC fa una llista cívica per tal d’aplegar els més radicals de l’independentisme. De moment, s’estan barallant entre ells i la crisi interna pot explotar en qualsevol moment. Tot plegat indica que en aquests moments són tres les formacions que de veritat aspiren a poder guanyar les eleccions. La resta són comparses que jugaran el seu paper a l’hora d’establir majories. Allò més probable és que els dos blocs que s’han mantingut fins ara al Parlament de Catalunya es trenquin, atès que apareixeran nous operadors que poden fer ballar els números de la majoria absoluta que requereix una investidura.
De campanya en campanya
4
4
23.01.2024
ERC ha posat ja el rumb cap a les properes eleccions catalanes. La designació de Pere Aragonès com a cartell electoral tanca tota mena d’especulacions en uns moments de certa incertesa, atès que no se sap ben bé quan podria entrar en vigor la llei d’amnistia, que permetria a Oriol Junqueras deixar enrere la seva inhabilitació.
La decisió dels republicans és del tot lògica. De primer, el president és un home jove, que acaba el mandat amb només 33 diputats al Parlament de Catalunya i que fins ara ha aprovat els pressupostos. No cal dir que ha mantingut el càrrec sense massa esgarrapades, malgrat que al llarg de la legislatura l’abandonessin la CUP i JxCat.
En segon lloc, podríem dir que s’ha desenvolupat amb un cert pragmatisme, deixant de banda algunes volades de coloms a les quals ERC ens tenia acostumats. I ho ha fet treballant bàsicament pel seu electorat. És cert que el president surt sempre amb un cert avantatge davant la resta de contrincants, però Aragonès en........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
