El president Aragonès te per costum en aquestes festes nadalenques exhibir-se a les xarxes com a cuiner. Cada any ens ensenya com fa l’escudella a la cuina de casa seva a Pineda de Mar i de debò que fa molt de goig. Però ja se sap que, perquè surti bona, es necessiten tot un seguit d’ingredients de primera qualitat.
Es bo gaudir d’un president que presumeixi de cuinar una bona escudella. Aquest requisit no el complia ni en Jordi Pujol, que era una mena de pastor amb un ramat de mes d’un milió de ciutadans que li feien confiança. Ningú no el va veure mai farcint galets al costat de la seva estimada Marta. Aquestes qüestions quotidianes eren responsabilitat de la mestressa de casa. De ben segur que arran del procés es podria afirmar que una dona que no sàpiga cuinar una bona escudella, no pot tenir el títol de catalana.
Tampoc en Montilla era capaç d’amanir la carn picada per a la pilota. Mes aviat pels seus orígens devia conèixer millor les verdures necessàries per tal de preparar un bon gaspatxo. Ara bé, ja se sap que els independentistes mai no el reconegueren com a president de la Generalitat.
Sigui com sigui, per a aconseguir un bon plat d’escudella es necessari gaudir d’una bona matèria prima: ja sigui un os de pernil ben magre, un tall de botifarra negra, un brasó de xai, un tall de vedella, un quart de pollastre, unes bones patates o pastanagues, etc...
Si Aragonès es mou be entre cassoles, fogons i olles, no li succeeix el mateix al Parlament de Catalunya. Amb només 33 diputats governa amb minoria i per molt que ho dissimuli necessita del concurs, ja sigui de Junts, del PSC o dels Comuns. La resta de formacions es troben -llevat de la CUP- molt allunyades per tal de completar majories.
I així en aquests moments Aragonès ja va contrarellotge, perquè te només un any de coll abans de la convocatòria de les eleccions catalanes. Penso que ho té complicat, atès que l’opció independentista va a la baixa i a la vegada ha estat incapaç de ser president de tots els catalans. Ha confós la presidència de la Generalitat amb la tasca d’un líder de partit. Tota la seva gestió que ha estat ben minsa ha anat dedicada als seus afiliats i simpatitzants. No ha aconseguit endinsar-se en el nínxol de vot independentista de Junts ni en el del vot progressista del PSC, per la qual cosa no s’espera que pugui ser capaç de fer un bon resultat electoral. De totes maneres, caldrà saber si continuarà com a candidat o bé serà substituït per Oriol Junqueras.
La distància d’ERC amb els seus exsocis es alarmant. El bàndol independentista es troba mes dividit que mai i es el portaveu de Junts, Albert Batet, qui es manifesta d’una forma del tot bel·ligerant contra Pere Aragonès en totes les sessions parlamentàries. L’odi entre uns i altres es tan gran que fins i tot cadascun fan la guerra pel seu costat a Madrid per tal de posar contra les cordes el PSOE.
La feblesa dels republicans es manifesta i prova d’això es que des del partit ja envien missatges per tal que el PSC aprovi els pressupostos a Catalunya com a moneda de canvi de Madrid. I es aquí on Salvador Illa no pot afluixar. El líder socialista avui encapçala totes les enquestes a Catalunya, però si cedeix en temes com aquest pot enfonsar-se ràpid. Ja ha vist com Junts l’esborrava del mapa en totes les darreres negociacions, per la qual cosa ara ha de continuar mostrant perfil propi i no es pot veure arrastrat per les ocurrències de Pedro Sánchez.
En definitiva, Pere Aragonès en aquest darrer any no ho tindrà fàcil. En aquesta escudella es complicat fer casar Junts, el PSC o els Comuns. I mes ho serà a mesura que s’acosti una data electoral que només depèn del president. Tots a l’olla no hi poden ser. El bàndol secessionista desitja que l’any 2024 sigui el de l’amnistia. Si es així, poden canviar alguns actors polítics de primera fila, malgrat que els avantatges del Parlament Europeu frenen algunes expectatives de canvi de cares a nivell català.
L’escudella del president
7
0
09.01.2024
El president Aragonès te per costum en aquestes festes nadalenques exhibir-se a les xarxes com a cuiner. Cada any ens ensenya com fa l’escudella a la cuina de casa seva a Pineda de Mar i de debò que fa molt de goig. Però ja se sap que, perquè surti bona, es necessiten tot un seguit d’ingredients de primera qualitat.
Es bo gaudir d’un president que presumeixi de cuinar una bona escudella. Aquest requisit no el complia ni en Jordi Pujol, que era una mena de pastor amb un ramat de mes d’un milió de ciutadans que li feien confiança. Ningú no el va veure mai farcint galets al costat de la seva estimada Marta. Aquestes qüestions quotidianes eren responsabilitat de la mestressa de casa. De ben segur que arran del procés es podria afirmar que una dona que no sàpiga cuinar una bona escudella, no pot tenir el títol de catalana.
Tampoc en Montilla era capaç d’amanir la carn picada per a la pilota. Mes aviat pels seus orígens devia conèixer millor les verdures necessàries per tal de........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
