Mario Vargas Llosa s’acomiadà el proppassat diumenge com a articulista quinzenal del diari El País. Acabava el seu escrit amb un consell als periodistes joves. Els animava a escriure sempre la veritat, encara que a vegades sigui complicat fer-ho. I no s’estava de dir que si els professionals de la informació renuncien a l’obligació de dir la veritat al final restaran en evidència.
No cal dir que es tracta d’un bon consell i mes venint d’un home que ha escrit les seves novel·les basant-se en la realitat. Aquesta reflexió del veterà escriptor peruà arriba en un bon moment, atès que una part important de la premsa espanyola es dedica a difondre certa militància política que no ajuda en res als lectors.
Podríem posar dos exemples que es poden veure a les pàgines polítiques dels diaris o a les esportives. Avui cada vegada més hi ha uns poders econòmics que intenten des dels mitjans de comunicació manipular la realitat. I com escrivia Vargas Llosa, una mentida pot causar un autèntic terratrèmol.
L’independentisme té els seus seguidors i els seus detractors. Però no hem d’anar massa lluny a l’hemeroteca com per a recordar que en una portada d’un diari espanyol sortia un número de compte d’un banc suís que s’assegurava que era del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Aquell mitjà es basà en les clavegueres de l’estat que capitanejava el mafiós comissari Jiménez Villarejo, per tal de lesionar els interessos del candidat en plena campanya electoral. Van mentir deliberadament.
O podríem recordar que determinats periodistes insistien que l’atemptat en els trens de Madrid aquell 11 de març de 2004, amb una sèrie de deu explosions en trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí era obra de la banda terrorista ETA. En aquell atac moriren 191 persones i l’autoria fou d’una cèl·lula islamista que pretenia emular accions d’Al-Qaida. També van mentir.
Són dos exemples radicalment diferents, on uns determinats periodistes no van dir la veritat i es posicionaren en les tesis d’una determinada formació política. Amb tot, la tasca periodística cada vegada és més difícil, perquè la majoria de partits, institucions, empreses, etc... tenen uns potents gabinets de comunicació que intenten divulgar allò que els interessa internament, encara que no diguin la veritat.
Els mateixos governs de l’estat, autonòmics, dels ajuntaments... –siguin del color que siguin– gaudeixen d’uns equips de premsa que difícilment aposten per la transparència. Intenten tapar qualsevol situació complicada i dificulten tant com poden la tasca dels periodistes quan intenten saber alguna cosa que als protagonistes no els convé.
Des de fa temps s’han posat de moda les compareixences de tota una colla de personatges del món polític, econòmic, esportiu, empresarial, etc... que fan una intervenció davant dels professionals sense permetre que es puguin formular preguntes. Obliguen al periodista a recollir una opinió que en la majoria de vegades no respon a la veritat.
Darrerament s’ha pogut comprovar com en l’àmbit esportiu, la premsa s’ha vist superada per diversos personatges que sempre amaguen el cap sota l’ala. Quan l’expresident del Barça, Josep Mª Bartomeu, abandonà el càrrec li van ploure crítiques per tots costats on es parlava d’espionatge i sobretot d’irregularitats econòmiques. Els resultats de la due diligence van concloure que la situació del Barça era insostenible i de fallida tècnica. Va sortir per la porta del darrere, però cap dels periodistes que seguien el Barça al llarg del seu mandat mai no va dir res. Difícilment s’hi pot trobar una explicació mínimament raonable.
Per això és tan important el consell que dona Vargas Llosa als nous periodistes: treballar sempre en favor de la veritat, encara que a vegades s’hagin de fer sacrificis. És d’aplaudir com diaris conservadors tinguin articulistes progressistes i viceversa i que aquestes opinions es respectin. En una situació de gran enfrontament polític i de divisió es necessita una premsa valenta i independent, capaç d’apostar sempre per la força de la veritat.
La força de la veritat
5
25
19.12.2023
Mario Vargas Llosa s’acomiadà el proppassat diumenge com a articulista quinzenal del diari El País. Acabava el seu escrit amb un consell als periodistes joves. Els animava a escriure sempre la veritat, encara que a vegades sigui complicat fer-ho. I no s’estava de dir que si els professionals de la informació renuncien a l’obligació de dir la veritat al final restaran en evidència.
No cal dir que es tracta d’un bon consell i mes venint d’un home que ha escrit les seves novel·les basant-se en la realitat. Aquesta reflexió del veterà escriptor peruà arriba en un bon moment, atès que una part important de la premsa espanyola es dedica a difondre certa militància política que no ajuda en res als lectors.
Podríem posar dos exemples que es poden veure a les pàgines polítiques dels diaris o a les esportives. Avui cada vegada més hi ha uns poders econòmics que intenten des dels mitjans de comunicació manipular la realitat. I com escrivia Vargas Llosa, una mentida pot causar un autèntic terratrèmol.
........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
