Aquests dies d’intenses negociacions a Madrid, Barcelona i Brussel·les, he intentat parlar amb diferents actors polítics de tots els sectors per tal de reflexionar sobre l’actual situació. Són uns moments complicats, difícils i per a un munt de ciutadans, incomprensibles.
Amb tot, de ben segur aquests propers dies Pedro Sánchez aconseguirà la investidura amb 179 escons favorables. Seran al final vuit vots més que els assolits per Alberto Núñez-Feijóo. El PSOE ha sumat una macedònia de sigles que van des de nacionalistes, independentistes, progressistes i democratacristians. Ha estat un camí difícil que de ben segur comportarà costos polítics importants.
Des del primer moment –des de la nit electoral, certament– els analistes sabien que només hi havia dues possibilitats per a formar govern. El tàndem PP-Vox, com ha succeït a la majoria d’autonomies i ajuntaments d’Espanya, o la suma de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG. Al final, també s’hi ha afegit Coalició Canària.
El resultat del 23-J fou una gran sorpresa, atès que totes les enquestes donaven majoria absoluta a les forces conservadora i d’ultradreta. Possiblement les manifestacions d’aquests dies davant la seu socialista de Ferraz tinguin també el regust de boca d’aquella derrota, malgrat que l’amnistia sigui el motiu de les convocatòries. Per cert, una amnistia que no comparteixen els dirigents del PP i molts socialistes que no veuen gens clares les concessions de Pedro Sánchez.
Si primer fou l’escriptor Javier Cercas, qui manifestava el seu desacord; aquest proppassat diumenge el professor Fernando Vallespín –un dels ideòlegs del PSOE– escrivia un article a les pàgines del diari El País a on discrepava totalment de la negociació feta per Santos Cerdán. En definitiva, afirmava que no es pot arribar al poder a qualsevol preu i fins i tot afirmava que Pedro Sánchez ha portat al país al conflicte polític més greu d’ençà la Transició.
Són opinions destacades d’intel·lectuals que fan tremolar alguns fonaments de les bases socialistes. Malgrat tot, soc dels que opino que cal superar algunes situacions del passat i que un full de ruta és imprescindible. És cert que Junts fou la cinquena força política i que només aconseguí set diputats, però era una gran oportunitat per a fer un esforç i desinflamar el panorama provocat pel mal cap dels dirigents independentistes catalans en el procés.
A l’hora d’opinar d’aquest complicat moment s’ha de tenir en compte la forma de pensar de gent que viu a Catalunya o bé a la resta de l’estat. A Madrid és difícil trobar algú que comparteixi l’estratègia de Pedro Sánchez, però des de la distància es veu més des d’un pla moral i en canvi a casa nostra des del real.
En una negociació s’han de fer concessions i tant al president del govern espanyol com a Carles Puigdemont els interessava oblidar-se de tot allò que havien dit fins ara i encetar una nova etapa que permetés a l’expresident de la Generalitat tornar a Catalunya. Si per a ERC el finançament o les rodalies han estat les qüestions troncals, per a Junts tota la negociació s’ha basat en l’amnistia.
S’enceta una nova etapa en què el PSOE haurà d’anar amb peus de plom. No només per la pressió del PP que continuarà fent concentracions i atacs contra Sánchez, sinó perquè la referència a la lawfare –que en el text d’ahir presentat a les Corts desapareix– obre un gran divorci entre el poder polític i el judicial. Una democràcia consolidada no pot posar en dubte el sistema i en aquest sentit els socialistes s’han empassat un gripau que pot tenir greus conseqüències. Una cosa són les clavegueres de l’estat que protagonitzaren afers lamentables com les acusacions del compte corrent de Xavier Trias a Suïssa o les gravacions a La Camarga amb Sánchez-Camacho de protagonista i una altra ben diferent és el sistema judicial.
En definitiva, s’inicia una legislatura plena d’incògnites no només des del bàndol independentista, sinó també per al futur govern, perquè la votació en favor de Sánchez barreja una sèrie de formacions polítiques amb uns interessos i ideologies totalment incompatibles a priori.
Llums i ombres
4
0
14.11.2023
Aquests dies d’intenses negociacions a Madrid, Barcelona i Brussel·les, he intentat parlar amb diferents actors polítics de tots els sectors per tal de reflexionar sobre l’actual situació. Són uns moments complicats, difícils i per a un munt de ciutadans, incomprensibles.
Amb tot, de ben segur aquests propers dies Pedro Sánchez aconseguirà la investidura amb 179 escons favorables. Seran al final vuit vots més que els assolits per Alberto Núñez-Feijóo. El PSOE ha sumat una macedònia de sigles que van des de nacionalistes, independentistes, progressistes i democratacristians. Ha estat un camí difícil que de ben segur comportarà costos polítics importants.
Des del primer moment –des de la nit electoral, certament– els analistes sabien que només hi havia dues possibilitats per a formar govern. El tàndem PP-Vox, com ha succeït a la majoria d’autonomies i ajuntaments d’Espanya, o la suma de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG. Al final, també s’hi ha afegit Coalició Canària.
El resultat del 23-J fou una........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
