Malauradament el clima polític espanyol és cada vegada més irrespirable. Les acusacions i els insults són a l’ordre del dia i les manifestacions al carrer Ferraz –seu dels socialistes– de Madrid es repeteixen cada nit. La tensió arribà a un punt el proppassat dissabte que un grup de manifestacions tallà la carretera de la Corunya fins apropar-se al Palau de la Moncloa. L’eurodiputat de Vox –per cert, expresentador a Telemadrid– escalfava el vesper tot proclamant a pit descobert tota mena d’improperis que tenien com a protagonistes Pedro Sánchez i el ministre Grande-Marlaska.
Al mateix carrer Ferraz els grans protagonistes són Santiago Abascal i Javier Ortega Smith. Aquest darrer s’ ha enfrontat en diverses ocasions a la policia, demanant-los fins i tot que s’afegissin a la manifestació i abandonessin les seves responsabilitats. Fins i tot el mateix sindicat majoritari de la policia s’ha vist obligat a contradir-lo.
D’aquest grau de tensió, el PP no se’n sap separar i s’ha vist immers en tota mena de lamentables episodis. Des del secretari d’organització, Miguel Ángel Tellado, tot passant per Díaz-Ayuso a les mateixes Corts espanyoles o Alícia Sanchez-Camacho –que ara viu en una urbanització de luxe a Las Rozas no sabem si exiliada– en una sessió de l’Assemblea de Madrid els exabruptes han estat a l’ordre del dia, sense que el líder popular, Alberto Núñez-Feijóo, hagi desautoritzat ningú.
Un grau d’agressivitat d’aquest calibre no s’havia vist mai en la vida política espanyola. En l’època difícil de la transició –amb amenaces continuades de cop d’estat– sempre sorgia des de les files de la UCD, el PSOE o el PC aquell líder capaç d’aigualir el possible conflicte.
Ara no. Es tracta de veure qui la diu més grossa per tal de ferir un Pedro Sánchez que contra tot pronòstic ha renovat la presidència del govern amb un ventall amplíssim de partits polítics de l’arc parlamentari. Els seus 179 vots afirmatius contrastaren amb els 171 de Feijóo que només aconseguí sumar el seu grup al costat de Vox i del diputat d’UPN.
Al final no sabem ben bé si a les files conservadores allò que cou més és el fet de no haver aconseguit l’objectiu o la presentació de la llei de l’amnistia. Possiblement no entrava en els plans immediats de l’estat de dret, però no es troba fora del marc constitucional. És possible que l’exposició de motius de la presentada llei hagi tocat la fibra a molts actors possibles, però ja se sap que en una negociació tothom perd plomes i el PSOE s’ha vist obligat a empassar-se un relat que és fil per randa el dels independentistes, però també és cert que Puigdemont s’ha empassat el gripau de la unilateralitat, com li recorden constantment des de l’Assemblea Nacional Catalana o la hooligan Clara Ponsatí.
Pedro Sánchez ha fet de la necessitat virtut. Pretenia els set vots de Junts i ha fet mans i mànigues per tal d’aconseguir-los. Sabia que l’amnistia era innegociable i que tindria el suport de les formacions basques que també són claus en aquest jeroglífic de sigles. El PNB ha remat a favor de la formació d’un govern progressista davant el tàndem Feijóo-Abascal, de la mateixa manera que la seva aportació fou decisiva perquè Pedro Sánchez guanyés la moció de censura davant de Mariano Rajoy. La negociació amb Ortuzar s’ha basat en la discreció i no ha tingut res a veure amb el guirigall protagonitzat per ERC i Junts.
Ara s’haurà de veure com s’administra la legislatura, però el PSOE ha barrat el pas a una ultradreta que també preocupa a Europa. Mentre el PP continua sense fer cap proposta mínimament llaminera per tal de normalitzar la vida política a Catalunya. Pedro Sánchez se l’ha jugada, malgrat veus contràries com les de Felipe González, Alfonso Guerra, Juan Luis Cebrián o Javier Cercas.
Quan decidí els indults també s’aixecà molta polseguera i foren moltes les veus que discrepaven. En perspectiva ara es pot dir que fou un encert. La llei de l’amnistia semblen figues d’un altre paner, però si això surt bé, possiblement el gran beneficiat a la llarga sigui aquest PP que avui treu foc pels queixals.
Va de gripaus
14
0
21.11.2023
Malauradament el clima polític espanyol és cada vegada més irrespirable. Les acusacions i els insults són a l’ordre del dia i les manifestacions al carrer Ferraz –seu dels socialistes– de Madrid es repeteixen cada nit. La tensió arribà a un punt el proppassat dissabte que un grup de manifestacions tallà la carretera de la Corunya fins apropar-se al Palau de la Moncloa. L’eurodiputat de Vox –per cert, expresentador a Telemadrid– escalfava el vesper tot proclamant a pit descobert tota mena d’improperis que tenien com a protagonistes Pedro Sánchez i el ministre Grande-Marlaska.
Al mateix carrer Ferraz els grans protagonistes són Santiago Abascal i Javier Ortega Smith. Aquest darrer s’ ha enfrontat en diverses ocasions a la policia, demanant-los fins i tot que s’afegissin a la manifestació i abandonessin les seves responsabilitats. Fins i tot el mateix sindicat majoritari de la policia s’ha vist obligat a contradir-lo.
D’aquest grau de tensió, el PP no se’n sap separar i s’ha vist immers en tota mena de........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
