Un dels pilars fonamentals d’un estat de dret, modern i democràtic, el constitueixen, sens dubte, els tribunals de justícia. Observant i patint la lentitud generalitzada dels nostres tribunals, a tots nivells, en el funcionament diari del que la gent anomena justícia, cal aixecar la veu i fer la protesta més agra i dura per evitar que aquesta anomalia s’accepti com a normal, davant la indiferència dels principals actors: jutges, mandataris polítics i advocats. I és de lamentar que la tardança en fer assenyalaments, dictar sentències o executar les mateixes s’hagi imposat com a cosa irremeiable, amb excuses peregrines i insubstancials, més pròpies de la falta de rigor, de treball i filles d’una burocràcia insensible.

Recordo quan la jurisdicció social era un oasi respecte als temes civils o administratius i penals, pel que es referia a l’agilitat, la immediatesa i la celeritat de les Magistratures de Treball en tramitar i resoldre els expedients o demandes laborals, envejat per la resta de companys de professió. Però això ja és història, doncs tot el sistema judicial, inclosa la jurisdicció social, està afectat de la malaltia o defecte del retard, no sempre justificat, en la tramitació i resolució dels problemes que tenen l’obligació de resoldre els diversos tribunals. I això, clarament, és un frau.

El retard, la tardança i la lentitud dels diversos tràmits judicials és un greu atemptat als drets de la ciutadania. Una justícia lenta perjudica les persones i desacredita el mateix sistema judicial. Caldrà recordar que l’article 24 de la Constitució espanyola estableix el dret a la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals respecte als drets i interessos legítims de les persones. I en el mateix article es proclama el dret a un procés sense dilacions indegudes. Però desgraciadament aquest dret no és respectat, de forma generalitzada i escandalosa, ignorant-se que una justícia a destemps ja és una injustícia. La duració excessiva d’un procediment davant un tribunal no deixa de ser un funcionament anormal de l’administració de justícia, que cal corregir i solucionar amb urgència. Com el mateix tribunal Constitucional ha arribat a dir en alguna sentència, les injustificades demores de la justícia converteixen l’Estat de Dret en quelcom simplement retòric, sense que valguin excuses de sobrecàrrega de treball o manca de mitjans materials i personals.

Hi ha interès real entre els responsables de la justícia d’acabar amb la desesperant i injustificada lentitud judicial? I que no vinguin amb excuses, calen fets i solucions.