Jordi Parellada

Recentment hem tornat a ser espectadors d’un atac armat entre diversos estats del món. Altres vegades he comentat que, de guerres, n’hi ha moltes d’actives, però, per la llunyania, per ser internes o civils, o pel poc ressò mediàtic, ens passen més desapercebudes.

Suposo, però, que qui més qui menys té present la guerra entre Ucraïna i Rússia. És fàcil de conèixer perquè porta més de dos anys de durada, perquè ha tingut –i té– un gran interès mediàtic i, sobretot, per la repercussió en els preus de l’energia i en l’economia, que ens han afectat directament.

El cas al que em refereixo ara és, probablement, el territori més calent del món des del punt de vista de conflicte bèl·lic continuat. Israel, Palestina, Gaza, Jordània, Líban, Síria… L’Orient Mitjà sempre ha estat motiu de conflicte i d’escalades violentes.

Precisament en el primer acte del VilaPensa d’enguany s’ha tractat del tema de les fronteres, i en Vicent Partal, ponent de la sessió, ens ha proporcionat una excel·lent explicació de la situació del conflicte.

Fa mesos –prescindeixo d’anar anys enrere– que van començar les atrocitats d’uns i altres i, aquest cop, s’hi ha afegit l’Iran. Suposadament els equips d’intel·ligència han sabut que es preparava un atac imminent amb un marge gran de temps, suficient per preparar la defensa. D’aquí ve que s’ha evitat l’impacte del 99% dels projectils. Potser han patit filtracions interessades o potser ni tan sols eren filtracions, ves a saber! No obstant això, s’han pogut evitar noves morts i desastres.

El que tenim molt clar és que els estats –en general, els més poderosos, però vull pensar que no tots– utilitzen els seus líders per ambicionar altres territoris amb interessos econòmics més enllà de les seves fronteres. Hi ha territoris amb terres amb minerals especials buscats per fabricar components electrònics, o amb jaciments de petroli o gas, o amb un llarg etcètera que els enlluernen per, únicament, ser més poderosos. Per un altre costat, hi ha una gran producció d’armament fabricat i als magatzems i, uns i altres, el venen a tercers per “consumir-lo” sense cap mena d’escrúpols de com s’utilitzen o contra qui –soc partidari d’erradicar aquests tipus de negoci–, i això no ajuda a frenar els conflictes.

I parlant d’escrúpols, els líders i comandaments no tenen cap mena de problema en enviar a joves “a matar” desconeguts probablement innocents. Que siguin els líders i comandaments enfrontats els que es barallin entre ells si volen brega i deixin viure la resta de la població!

Tenim una sola vida i hem vingut per gaudir-la, no per malbaratar-la!

Es pot consultar el mapa de la trentena de conflictes bèl·lics a la web de l’organització nord-americana no partidista dedicada a la política exterior Council on Foreign Relations, a https://www.cfr.org/global-conflict-tracker.