Eren les set i mitja d’una vesprada qualsevol i allà estava jo, amb l’esquena recolzada sobre el penya-segat que ha eixit a les platges d’Almardà, fent de la indecència política i l’abandonament una virtut, posant en pràctica les recomanacions de vida de l’ Estoa, quan mirant la lluna i acaronat per la remor de les ones discorrent sobre els cudols em va donar per pensar en tota la gent que al món estava mirant aquella lluna, plena i suggerent, insinuant pensaments profunds. Una qualitat de la nit: és el moment per pensar. De nit Descartes escrivia les seues Meditacions Metafísiques. De nit, i enlluernats per la lluna, els nostres avantpassat contaven histories i així sorgí la literatura. En la nit dels temps.
La nit, la foscor, representa la llibertat front a la claror del dia. La onírica foscor ens fa transportar-nos i imaginar altres mons possibles, mostrant-nos la diferencia entre contingència i necessitat. Imagina, a la nit, l’advocat que podria ser guia de muntanya a l’Himalaya; el cuiner somnia amb ser advocat i el broker fantasieja amb una vida tranquil·la al camp. La propietat que té la nit és que en ella la fantasia cobra cos, per això, en la encara pagana Irlanda donaren un significat especial a la nit del 31 d’octubre, un significat que, víctimes del consumisme capitalista, hem oblidat en el moment d’adoptar la festa del Halloween. Ja ho advertia Max Weber: amb el triomf del capitalisme el món queda desencantat. Tal volta per això ara decidim transformar artificialment la nit en dia, omplint de llum les ciutats i els pobles; muntanyes i valls, sota la falsa premissa de que la claror ens donarà seguretat.
Simbòlicament però, esta pretensió de convertir la nit en dia implica una renuncia del nostre dret a somniar amb eixos altres mons possibles, forçant a l’advocat a pensar sols en els seus judicis i oblidar la frescor de la gran serralada de l’Àsia, al cuiner a tornar a les seues receptes, sense imaginar-se vestit amb la toga i la levita i al broker a deixar de pensar en collir tomaques i a concentrar-se en que dins de poc obrirà la borsa de Tokio. Perdre la nit és perdre els somnis, la nostra capacitat d’imaginar i això és greu perquè no es pot viure sense somnis: són el nostre escut –com canta una banda de Castelló de la Plana- si algun dia hem de lluitar i si alguna cosa ens ensenyà el segle d’or de la literatura castellana, per boca de Lazaro de Tormes, és que la vida és una batalla i hui l’enfrontem sense somnis, sense esperances d’un demà, obligats a conformar-nos amb el hui i l’ara, perquè en este món desencantat ja no hi ha res més.
Em resulta trist comprovar que en este món sense nit els xiquets i les xiquetes cada volta creixen més ràpid. Ja no hi ha vailets que vulguin ser pastors de caragols o creadors de núvols de colors, com alguns dels meus companys d’infantesa quan encara es veien estreles al nord del Palància. Els més menuts maduren apresa i això implica que ràpidament renuncien a ser xiquets, a imaginar i jugar. Carregats amb activitats extraescolars, perquè com més competències, com més actituds tinguen, millor els anirà demà en la vida, quan arriben a casa, esgotats de la seua jornada de treball, ja no tenen ganes ni forces de gaudir de la nit i dels seus encants: ja no poden somniar ni imaginar. Com als adults, als xiquets i xiquetes també els han furtat la nit.
En quin moment vam deixar sense nit a menuts i grans? Hi haurà qui dirà que fou el progrés, però quin progrés és aquest? No serà que som conscients que en este món que hem construït som incapaços de poder garantir als més menuts el compliment dels seus somnis i per això els privem de la nit? Per a que no somnien i així, demà, es converteixen en adults amargats, com altres tants hi ha deixant-se una fortuna en psicòlegs i llibres d’autoajuda? Si la nit és on es fan els somnis privar-nos d’ella representa el major fracàs social.
José Fco Gómez Rincón
Asociación de Escritores Morvedre
Una metàfora sota la lluna d’Almardà
8
0
05.04.2024
Eren les set i mitja d’una vesprada qualsevol i allà estava jo, amb l’esquena recolzada sobre el penya-segat que ha eixit a les platges d’Almardà, fent de la indecència política i l’abandonament una virtut, posant en pràctica les recomanacions de vida de l’ Estoa, quan mirant la lluna i acaronat per la remor de les ones discorrent sobre els cudols em va donar per pensar en tota la gent que al món estava mirant aquella lluna, plena i suggerent, insinuant pensaments profunds. Una qualitat de la nit: és el moment per pensar. De nit Descartes escrivia les seues Meditacions Metafísiques. De nit, i enlluernats per la lluna, els nostres avantpassat contaven histories i així sorgí la literatura. En la nit dels temps.
La nit, la foscor, representa la llibertat front a la claror del dia. La onírica foscor ens fa transportar-nos i imaginar altres mons possibles, mostrant-nos la diferencia entre contingència i necessitat. Imagina, a la nit, l’advocat que podria ser guia de muntanya a........
© El Economico
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
