El xativenc Raimon, a la seua emblemàtica peça ‘Jo vinc d’un silenci’ del 1975 –la qual haurem de tornar a entonar- es referia al seu indret d’origen com aquell ‘on comença l’horta i acaba el secà’. Recordant aquest meravellós vers, podríem dir que, de vegades, el terme de Sagunt també es podria pensar com aquell lloc ‘on comença la indústria i acaba l’horta’. Perquè, massa sovint, s’acostuma a pensar en el territori en termes d’activitat econòmica, de generació de benefici en xifres a curt termini, quan en nostre entorn és molt més que un recurs explotable, és un recurs no renovable que garanteix la nostra vida i desenvolupament i el qual també incorpora valors com ara la natura, la biodiversitat, l’aigua o el sòl fèrtil, també fonamentals per al nostre futur.

Un municipi tan antic, extens i ric en biodiversitat es mereix una política ambiciosa en matèria de sostenibilitat a fi d’aconseguir un desenvolupament econòmic adient per a la seua societat, tot garantint la competitivitat a llarg termini, tanmateix, també és fonamental avançar en eines i mitjans per a afavorir l’aproximació de la ciutadania al seu patrimoni........

© El Economico