Difícil tasca la del Govern i del seu president, Pedro Sánchez, decidit a encapçalar les mesures integrades dins del denominat "escut social", que van de la bonificació del transport públic, al manteniment de l’impost del valor afegit (IVA) a tipus zero als aliments de primera necessitat (del pa als ous, la llet i el formatge) i la rebaixa del 10% al 5% a les pastes i olis.

Però la veritat és que amb la reaparició de les regles fiscals a la zona de l’euro, el que obligarà a complir al peu de la lletra els objectius de dèficit i deute més flexibles, però alhora més estrictes, els comptes públics cobren un gran protagonisme. El Govern reitera una vegada i una altra la seva intenció de complir les noves normes.

El compromís de l’Executiu és tancar el 2024 amb un dèficit públic del 3% del producte interior brut (PIB), des del 3,9% amb què espera culminar l’exercici actual; i arribar al 2,5% el 2025, sense gaire detall, segons l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Amb un paquet de mesures del decret anticrisi que sumen almenys 5.300 milions d’euros, l’Executiu haurà de ser extremadament estricte.

La cosa no té gaire secret: més ingressos (d’allà la recuperació gradual dels impostos a la llum i el gas i el manteniment dels gravàmens a la banca i les energètiques) o retallada d’altres despeses, que, per ara, no s’han donat a conèixer. O una combinació de les dues mesures.

A l’exercici que finalitza, la recaptació s’ha disparat a conseqüència d’una activitat econòmica que el 2023 ha superat totes les previsions, però també amb l’ajuda de la inflació.

I les dues variables apunten una desacceleració. S’acosta una etapa de menor creixement i una moderació de preus, per la qual cosa la quadratura dels comptes serà més complexa per a la nova màxima responsable de la política econòmica, María Jesús Montero, amb Carlos Cuerpo al capdavant del Ministeri d’Economia. Ho veurem si és que l’Executiu aconsegueix tirar endavant els pressupostos per al 2024 durant el pròxim trimestre.