EL PERIÓDICO

La casualitat ha volgut que l’inesperat anunci de dissolució anticipada a Catalunya hagi coincidit amb l’aprovació de la llei d’amnistia i amb el congrés del PSC, un conclave que ha ratificat Salvador Illa com a primer secretari dels socialistes catalans i com a candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 12 de maig.

Des que Illa va guanyar els comicis autonòmics del 2021 totes les enquestes han situat el PSC com el partit millor posicionat per guanyar les eleccions, sempre a una notable distància d’ERC i encara més respecte a Junts, formació que estaria vivint els seus moments més baixos. No obstant, la tramitació de la llei d’amnistia i la possibilitat que Puigdemont torni a ser candidat a la presidència de la Generalitat amenacen de malmetre les bones expectatives d’Illa i eleven les de Junts.

El fet que l’expresident torni a ser candidat podria invalidar el principal argument amb què s’ha tractat de legitimar la llei d’amnistia, precisament el mateix que la Comissió de Venècia avala en el seu dictamen: la reconciliació. La insinuació de l’entorn de Puigdemont que amb l’objectiu de mantenir l’estratègia de la confrontació podria tornar abans de l’aprovació final de la llei, arriscant-se fins i tot a ser detingut i empresonat tot i que previsiblement per un breu lapse de temps, desmentiria la idea que l’amnistia "ajuda a restablir la normalitat política" com sostenia el mateix Illa en l’entrevista publicada aquest diumenge, llevat que s’entengui per normalitat política tornar a l’escenari del 2017. I si això passa es confirmarà el que per ara només és una sospita, i és que l’amnistia no propicia la reconciliació sinó que és més aviat una rendició que permet tornar a començar, com alguns líders independentistes defensen. Aquesta és una possibilitat que resulta molt lesiva per als interessos d’Illa ja que el PSC deixaria de ser el valor refugi en què s’ha convertit en els últims anys per a molts catalans descontents amb el procés. La incògnita és si el PP, l’altre partit al qual les enquestes auguren un important creixement, podria recollir el testimoni i beneficiar-se de la fuga de vots.

Però el retorn de Puigdemont no només amenaça de deixar nu l’argumentari de la llei d’amnistia reduint les expectatives electorals dels socialistes, sinó que fa perillar la seva primera posició. No s’ha d’oblidar que l’expresident continua tenint una gran capacitat de mobilització, que si es materialitza, podria provocar el sorpasso de Junts al PSC i portar-lo a reclamar legítimament la presidència de la Generalitat, acabant amb les possibilitats d’Illa. Per això, llevat que Puigdemont no es presenti o hi hagi un tomb històric i passi el que mai en unes eleccions autonòmiques a Catalunya, i és que hi hagi una majoria parlamentària de partits no nacionalistes, Illa, per molt preparat que estigui, no serà president.