PALOMA ESTEBAN

Segons ha confirmat el mateix PP en un contacte informal amb periodistes, aquest partit, que fins ara s’havia mostrat en públic molt crític amb els indults als condemnats pel procés –i no pas en privat– podria estar disposat a plantejar-se l’esmentada mesura de gràcia per als dirigents independentistes. No es tractaria d’un indult anticipat, una possibilitat contemplada en la llei de l’indult de 1870 i referida a delictes de naturalesa política, i que, si s’hagués aplicat ja, podria haver estalviat moltes complicacions, sinó d’un indult postsentència condicionat al penediment i al compromís de no tornar a depassar els límits de l’Estat de Dret per part dels beneficiaris. I tot i que aquesta possibilitat sembla difícil perquè Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes fugits han descartat sempre entregar-se i sotmetre’s a la justícia espanyola, que consideren il·legítima i responsable de cometre lawfare, el fet que el PP hagi reconegut la necessitat d’avançar cap a la "reconciliació" suposa un avenç substancial en la posició defensada pels conservadors i potser l’inici de l’únic camí possible perquè la "reconciliació" sigui veritable i no un mer exercici de supervivència política. Al cap i a la fi només una mesura que incorpori el PP i el PSOE per la part estatal i a Junts i ERC pel costat de l’independentisme tindrà prou legitimitat per garantir-ne l’aplicació i la durabilitat.

Ara bé, aquest camí de reconciliació entre independentistes i no independentistes, però també entre no independentistes, només serà factible si s’acompanya de l’esforç d’uns i d’altres per evitar unes pràctiques que segueixen inflamant la situació i degradant les institucions. El PP contribuint a judicialitzar la política obviant que la investigació i persecució d’eventuals delictes no depèn de la posició i actes partidistes. I això és justament el que ha fet aquesta setmana instant el Parlament Europeu a pronunciar-se a favor d’investigar la trama russa del procés, una cosa que ha merescut una contundent resposta de Puigdemont afirmant que si Feijóo hagués sigut president gràcies als seus vots això mai hagués passat i amenaçant veladament que "tot se sabrà" en clara al·lusió a la possibilitat de revelar el contingut de les converses entre Junts i el PP prèvies a la investidura. I el PSOE mirant de tramitar una incerta llei d’amnistia, retorçant-la a cop de decisions judicials i entrant en un perillós enfrontament amb aquest poder, i fins i tot fingint fent retorçar altres lleis, per interès particular.

Per a molts és millor viure del procés o en contra del procés, però l’interès general exigeix, després d’una dècada perduda, posar el comptador a zero. La judicialització divideix i l’amnistia també. En canvi, després de les declaracions de Feijóo, l’indult, qui sap si fins i tot l’anticipat, pot ser no només una tercera via que condueixi a la reconciliació sinó també un recurs per a uns dirigents en un atzucac.