Davant del dubte, un somni fet de fils de saliva. Els silencis són tan evocadors com les paraules. Com en un auto de xoc sense volant, tornem quan podem a la presó del desig, l’espai de resseguir músculs i formes i rodoneses per pintar-les amb els pinzells de la imaginació. T’observo callada quan fas veure que dorms i m’imagino què faràs quan obris els ulls que no sabies que tenies verds i........

© El Punt Avui