El govern de l’Estat ha considerat que aquesta era la millor setmana per airejar una mica el clavegueram. Filtra que Rajoy coneixia l’abast de l’operació Catalunya, que intentava trinxar tot allò que fos català: polítics, partits, empresaris, clubs... més enllà de si eren o no independentistes. La guerra bruta no només la practicaven agents de policia sense pudor ni vara de mesurar allò que és legal, sinó que hi participaven membres de la judicatura que investigaven sense informes fefaents, i mitjans de comunicació encarregats d’airejar falses acusacions o relats. No cal recordar el cas de Trias –encara espera disculpes dels comuns per vincular-lo a la corrupció–, ni el de Rosell, empresonat dos anys preventivament i després absolt. Sánchez hi veu ara el moment oportú per recordar-ho al PP, no fos que gallegi més insistint en el desgavell de l’aprovació dels decrets i la dependència dels socis que demostra el PSOE. Com seria molt contradictori, Interior facilita al jutge la documentació amb què es va permetre al CNI punxar el telèfon del president Aragonès. La desclassificació de l’espionatge segueix empantanegada als tribunals, però encara més aturada està la investigació de la guerra bruta, malgrat les querelles dels afectats, perquè la fiscalia fa l’orni, tot i les crides socialistes actuals a arribar fins als respectius finals. Com exposa l’expresident Torra avui al diari: és donar aire a l’independentisme dosificant-ne la repressió.

El silenci de Rajoy afavoreix el relat de Sánchez, que no va perdre el temps a acusar el PP de lawfare i aclarir que és l’Estat qui expulsa immigrants. Més relat que competència, també, en aquesta delegació pactada amb pinces per Junts i el PSOE. Massa relat, com en les crítiques a JxCat per l’acord d’immigració. El PSC només carrega contra una de les dues parts que el van acordar. ERC surt em tromba amb president i dos consellers acusant també només una part de xenofòbia, i l’endemà ha d’expulsar una portaveu municipal que pactarà amb Aliança Catalana.