En les darreres eleccions han tingut tanta importància els resultats com la impossibilitat de teixir acords amb les altres formacions que generen les campanyes i la ingovernabilitat prèvia que ha dut a avançar comicis. Quan semblava que l’absència de resultats aclaparadors i majories absolutes obligaria els partits a flexibilitzar posicions per arribar a pactes de govern, cada cop hi ha més executius en minoria feble, amb suport extern, o ni això. És el cas del de Sánchez, Aragonès en els darrers dos anys o Collboni. Així les coses, enllacem avançaments electorals amb repeticions. Un dels factors que hi incideixen és la dificultat de girar full, almenys a Catalunya. La repressió de l’Estat a l’1-O ha fet impossible fer-ho, per molt que s’hi entesti l’onada socialista per la reconciliació. La dreta no s’hauria d’autoenganyar, perquè l’augment de vot no serà per la inexistent proposta per a Catalunya, sinó pel conservadorisme creixent occidental i la concentració de vot. Tant és així, que el partit que més puja en els sondejos (PP) no havia triat i recelava del candidat fins ahir. Les aritmètiques parlamentàries per escollir president, o lehendakari dies abans, seran decisives. Tant que podrien convertir el govern de Pedro Sánchez en encara més dèbil i dur-lo cap a l’avançament electoral. Si pacta amb el PNB o Bildu per facilitar a un d’ells la Lehendakaritza, com pairà l’altre mantenir-li el suport a Madrid? El mateix pot passar aquí si el PSC pacta amb ERC o amb Junts. La por a la dreta serà prou argument per no fer caure Sánchez? No els serà fàcil, als candidats independentistes, compaginar que som en un canvi de rasant en el procés, pel que fa a pactes amb una part de l’Estat, i reprendre el que va quedar per culminar el 2017 gràcies a l’amnistia. Ni per als candidats de l’antic tripartit insistir a reiniciar el debat del 2006 sobre l’encaix en l’Estat o el finançament autonòmic, que va acabar amb el tripartit de Maragall, va dur a la reforma de l’Estatut que, al seu torn, va dur-nos al procés. On som altre cop.

QOSHE - Processant - Carles Sabaté Pastor
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Processant

5 29
27.03.2024

En les darreres eleccions han tingut tanta importància els resultats com la impossibilitat de teixir acords amb les altres formacions que generen les campanyes i la ingovernabilitat prèvia que ha dut a avançar comicis. Quan semblava que l’absència de resultats aclaparadors i majories absolutes obligaria els partits a flexibilitzar posicions per arribar a pactes de govern, cada cop hi ha més executius en minoria feble, amb suport extern, o ni això. És el cas del de Sánchez, Aragonès en els darrers dos anys o........

© El Punt Avui


Get it on Google Play