Si una persona ha fet mal a la democràcia espanyola ha estat un president del govern. José María Aznar. Hi ha hagut un abans i un després que ell passés pel Congrés dels Diputats. És l’autor de portar la xavacaneria a la política no només pel “váyase, señor González, váyase, sinó pel to, l’arrogància i la prepotència que exhibia ja des de l’oposició. Un model que ara els seus alumnes de Vox han imitat i del qual la presidenta madrilenya ha fet escola. La trajectòria d’Aznar va passar per diverses etapes. En la primera, necessitava els catalans per governar i resulta que parlava en català en la intimitat. Com si els catalans fóssim imbècils. La segona, ja amb majoria absoluta, va demostrar que tot plegat era un fake. Que als catalans, ni aigua. Que España es una y libre, i va començar a insuflar la resurrecció d’aquest sentiment d’espanyolisme ranci que tant havia triomfat en l’època predemocràtica. I se’n va sortir. Tot un patriota.

Però sense cap mena de dubte el seu moment estel·lar, aquell en què es va treure de sobre totes les capes i va demostrar què és, va ser el trio que va formar amb Bush i Blair. La culminació dels seus somnis més humits que van degenerar en una guerra internacional il·legal per buscar unes armes que no existien. Més greu: persones mortes en els atemptats del metro de Madrid com a conseqüència dels seus aires de grandesa. Aquí va erigir-se en pare de totes les fake news, manipulant en primera persona per fer recaure en ETA els atemptats de Ben Laden.

En el seu govern tampoc és que s’envoltés de persones, diguem-ne, transparents. Des d’Eduardo Zaplana passant per Jaume Matas o Rodrigo Rato han estat condemnats. Fins i tot el seu gendre va ser investigat, i per reblar-ho va tenir la indecència de col·locar la dona d’alcaldessa de Madrid, amb un balanç gens galdós. Però a Aznar tot li ha sortit gratis. Encara avui es dedica a donar lliçons a tothom i continua situant-se per sobre del bé i del mal. I els seus el continuen venerant. Mentrestant, la resta continuem pensant en un váyase, señor Aznar, váyase. I sobretot, no torni i estigui callat.