Tot salt generacional comporta canvis en els comportaments, actituds i relacions socials que sovint no són ben vistos per les generacions anteriors. La societat dels nostres besavis era molt més tancada que la dels nostres avis, i aquesta, que la dels nostres pares; la seva, més que la nostra, i anar fent. No tot temps passat va ser millor, per molt que ens entestem a creure que les nostres experiències són les bones. Dic això arran de la publicació d’una senyora a les xarxes socials en què algú dona un seguit d’explicacions per desxifrar per què “avui dia els adolescents falten al respecte als pares, als professors i tots els altres”. I les raons són de pes. La primera és que a casa seva es menjava el que li posaven a taula i no li preguntaven què li venia de gust. La segona, que no tenia televisió a la seva habitació i havia de demanar permís per veure algun programa. Això sí: abans havia hagut d’haver fet els deures perquè, abans, s’anava a escola “amb fred, calor o pluja”. La tercera raó és que es respectava la imatge d’autoritat dels professors, el director i els companys, així com dels pares, avis, oncles i germans més grans. Quart problema que abans no passava: només hi havia un parell de sabates per anar a escola i uns per sortir i fer educació física, i la roba no era de marca. Cinquè: quan arribava tard a casa el castigaven però era “per al nostre bé”, i si a escola t’havien castigat, a casa et tornaven a castigar perquè el professor tenia raó. Finalment: no hi havia mòbils, a casa et feien ajudar i si treies bones notes no et regalaven res. Si suspenies, càstig segur, però això “només era un correctiu i no un cas policial, ni em van traumatitzar”.

No és que algunes coses de les que va posar aquesta senyora a les xarxes no siguin veritat. Segurament en el tema dels valors i de les normes té raó. Però no es pot viure d’una enyorança permanent. La societat és viva i evoluciona. Si no ho hagués fet, segurament continuaria passant com en el temps que descriu: les dones continuarien essent infravalorades (més) o continuaria sent un delicte ser homosexual. En tot joc es guanyen i es perden coses. Al final, només t’hi pots adaptar.