Fa uns dies, al barri de Roquetes de Barcelona, va aparèixer una pintada que deia: “Ser gay no es natural”. Es diu que la natura és la màxima expressió de la saviesa i, com deien en una sèrie dels noranta, la veritat és allà fora. Resulta que, segons un estudi d’una universitat americana, hi ha més de 1.500 espècies que mantenen comportaments homosexuals, lèsbics, bisexuals o, fins i tot, pansexuals. Segurament allà on hi ha més diversitat és al mar, on fins a 500 espècies de peixos canvien lliurement de sexe. Per exemple, el peix pallasso, el de la pel·lícula de Nemo, pot néixer mascle i tornar-se femella si la companya mor i, probablement, acabarà copulant amb un dels seus fills mascles. I el cavallet de mar és un dels animals als quals menys els importa els rols de gènere. La femella diposita els òvuls dins del mascle, que és l’encarregat de l’embaràs i del part.

Els macacos femella, a l’hora de tenir sexe, en tenen amb mascles i femelles, però si poden triar prefereixen la femella. Una altra espècie de mico, els bonobos, resol les disputes que hi ha a la bandada –i es veu que no són poques– mantenint relacions sexuals per reinstaurar la pau. Les femelles refreguen els genitals amb les seves companyes per reduir també l’estrès i la competitivitat i, un cop es comprometen sexualment entre si, generen lligams afectius profunds. El mateix val per als mascles. Però no només de micos va la cosa. Lleons o girafes mantenen còpules homosexuals i espècies com els pingüins creen parelles entre membres del mateix sexe que duren tota la vida.

Per tant, si la natura és la catarsi de la saviesa i mai s’equivoca, resulta que ser gai sí que és natural. De fet, ningú s’aixeca un matí i decideix canviar la sexualitat o la identitat de gènere. Es porta dins. La diferència entre els animals i els humans és que a ells no se’ls ha ensenyat durant segles que se n’hagin d’avergonyir i ho fan així, naturalment. Segurament el que no és natural és que el 2024 encara hi hagi pintades com la de Roquetes.