Venia de mercat abraçant un ram de mimosa. Dic abraçant perquè no era un ramell amb quatre volves ni un pom que cap en una mà ni una toia. Era un manat ufanós, l’últim que li quedava al marxant. Les flors esponjoses i esclatants em tapaven la cara com si m’haguessin plantat un sol i n’olorava la fragància especial que ofèn nassos sensibles. Perquè no és com el........

© El Punt Avui