Paul Salopek és un biòleg, periodista i explorador nord-americà nascut el 1962 que ha guanyat dos premis Pulitzer: un el 1998 pels seus reportatges que expliquen el projecte de descodificació del genoma humà i l’altre el 2001 per donar veu a la realitat de diferents països africans i els seus conflictes. Des del 2013, duu a terme una espectacular aventura: seguir, a peu, els camins que els nostres avantpassats van recórrer per escampar-se pel planeta. Una ruta que va començar a Etiòpia i que l’ha portat per la península aràbiga, el Pròxim Orient, la zona del Caucas i cap a la Xina seguint la Ruta de la Seda i passant per Pakistan i Índia. Ara mateix es troba a la província de Shanxi, a l’est del gegant asiàtic. L’objectiu és continuar cap al nord, cap a Rússia, travessar l’estret de Bering i després recórrer tot el continent americà. Aquest projecte s’anomena Out of Eden Walk i té el suport de la National Geographic Society. Els reportatges de Salopek són impagables, una descripció profunda de la condició humana, tan diversa i tan semblant a l’hora. Les seves pròpies fotografies i les de fotògrafs locals emmarquen uns textos que alguns qualifiquen com a periodisme slow: la història i els testimonis de centenars de comunitats que Salopek s’ha anat trobant en la seva llarguíssima caminada, que només va haver d’aturar temporalment per culpa de la pandèmia. Històries que toquen de peus a terra, lluny dels titulars que encapçalen les informacions habituals, però igualment importants i sovint molt més interessants. El que més impacta de la seva aventura és l’anàlisi tan crua que en fa del món on vivim. Ho explica així: “Quina és la injustícia més majúscula que he vist de prop en totes i cadascuna de les cultures humanes recorregudes? Fàcil: els grillons amb què els homes, cruelment i arbitràriament, coarten el potencial de les dones.” Passa per tot arreu en major o menor mesura. També aquí –recordem-ho–, on el 70% de les dones tenen por de caminar de nit totes soles pel carrer.