Després d’aquest cap de setmana carregat d’actes en memòria de Salvador Puig Antich i després dels dies que encara vindran, les coses que es diran, les llàgrimes que encara es vessaran, la ràbia que es mastegarà, des d’avui, una cosa ha de quedar per sempre més clara en aquest país: la data del 2 de març ha de ser sinònim de lluita i reivindicació de la llibertat, en sentit pur, motor de les causes nobles, en sentit ple.

En el llarg hivern dels anys que passen lents, sense les grans dates rodones que sempre encenen focs d’artifici, la reivindicació del nom de Salvador ha estat cosa de poca gent, dels fidels en el cor i en la lluita, però poca cosa més. Ha estat també motiu de record i homenatge cada any, i des del primer moment, per a una dona que allò que la uneix a Puig Antich és un cúmul de casualitats, circumstàncies especials que per a ella han fet que aquest cap de setmana hagi estat especialment íntim, emotiu i també trist perquè plorar dues absències no és fàcil.

Quan a finals dels anys seixanta la Mari Carmen es va enamorar del Salvador Puig encara no sabia que un dia s’hi acabaria casant i, per descomptat, encara menys que la data de la boda seria un 2 de març de l’any 1974. El seu Salvador no era ni de Barcelona, ni revolucionari, havia nascut al Pallars Jussà i es va guanyar la vida fent de guarda forestal, però l’unia amb el Salvador del MIL una coincidència en la identitat que es va convertir en un llaç indestriable pel fet que un dels dies més feliços de la seva vida, el de contraure matrimoni amb la persona estimada, va coincidir amb una de les jornades més tristes de la història recent d’aquest país, tan trista que avui encara es plora.

“Cada any, en celebrar el nostre aniversari de casament, sempre, sempre hem tingut present la mort de Puig Antich i així ho hem recordat als nostres dos fills: «Sabeu, Sergi i Glòria, el dia que ens vàrem casar...»”

Ho explica la Mari Carmen, nascuda fa 75 anys a La Rioja, casada el 2 de març del 1974 a Saragossa i veïna de Salàs de Pallars des que s’hi va traslladar a viure amb el seu marit. Aquesta pallaresa d’adopció recorda que van tenir coneixement del cas del jove militant del MIL perquè la coincidència en el nom i el cognom va fer que molts amics de la família del seu marit truquessin a casa seva preguntant què li havia passat a aquell Salvador que la policia presentava, a través dels diaris, com un criminal i un assassí. La resposta: “No és ell, és un altre.”

“El mateix dia que ens vàrem casar, o potser l’endemà, vam tenir la notícia que en Salvador havia estat executat. Això ens va marcar i, des d’aquell moment, el meu marit es va dedicar a informar-se d’aquell cas i a llegir tot el que sortia publicat”, recorda la Mari Carmen.

Serveixi aquest racó de diari i després de dedicar tanta tinta a Salvador Puig Antich per fer un petit homenatge a Salvador Puig i Aloy. Va ser el primer alcalde de la democràcia del seu poble, es va dedicar a la cura dels boscos, on va treballar, que és com dir a la cura del seu país, i va estimar la seva esposa fins que va traspassar, un dia d’estiu del 2021 amb 78 anys. Dissabte, la Mari Carmen el va plorar, a ell i també a l’altre Salvador.