El mur de pedra que delimita la boca d’entrada a l’estació de tren de la companyia Renfe a la plaça de Catalunya ja torna ser un espai segur on el fet de seure-hi una estona no suposi el risc de precipitar-se al buit des d’una alçada considerable. Aquesta escala que condueix al vestíbul de la gran estació de tren està situada a la part baixa del passeig de Gràcia, davant per davant de l’entrada principal d’una de les botigues de tecnologia més visitades de Barcelona. L’estratègica ubicació i la disposició del muret de pedra com si es tractés d’un banc fan que aquest sigui un lloc ideal per seure-hi mentre es fa temps.

Hi paren, per reposar-hi una estona, els turistes que arriben a la part baixa de l’avinguda del Modernisme arrossegant els peus després d’haver badat davant les formes imaginades per Gaudí i els magnètics aparadors de Gucci, Dior i companyia. L’estratègica ubicació els permet fer-hi una pausa reparadora abans d’endinsar-se pels carrers de la Barcelona gòtica. S’hi encamellen també els joves que han fet d’aquest colze de la ciutat un dels punts d’encontre de les colles d’amics abans de sortir de gresca. Hi fan temps els ciutadans que han quedat amb algú altre que arriba a la ciutat a través de la xarxa de trens, fent dels breus minuts d’espera un agraït moment de descans.

En fi, és un espai al qual els ciutadans li han acabat donant una utilitat per a la qual no havia estat pensada, i per aquest motiu a més d’un li ha incomodat que durant les darreres tres setmanes el mur de pedra deixés de fer de banc perquè seure-hi s’havia convertit en una acció de risc. Allò que garanteix als ciutadans uns moments de repòs plàcid en aquest punt de la ciutat és la tanca metàl·lica d’uns quaranta centímetres d’alçada que hi ha clavada damunt del mur de pedra i que, per un costat, permet recolzar-hi el cos i, per un altre, compleix amb la funció de seguretat, impedint que ningú caigui al buit. Durant aquestes tres setmanes, però, la tanca no hi ha sigut perquè algú la va robar, arrencant-la de la pedra on estava clavada i deixant el banc nu i sense la necessària protecció metàl·lica.

Sí, robada, encara que es fa difícil imaginar que algú pugui emportar-se del centre mateix de Barcelona una tanca d’aquestes característiques, fent ús de la força, arrencant-la del ciment on està clavada, menystenint el fet que la plaça Catalunya és un dels llocs on més trànsit de policia hi ha, fins i tot a la nit.

Però ha estat així, a Barcelona es roba de tot i també aquesta barana de 10 per 7 metres. Tot plegat és tan sorprenent que el personal de seguretat privada que treballa a l’interior de l’estació i que de tant en tant treuen el cap a la superfície, quan van saber del robatori, informats per aquest diari, no se’n sabien avenir.

En un primer moment, després de la desaparició de la barana, el pedrís va quedar del tot lliure, sense cap impediment per seure-hi, però, ràpidament, s’hi van posar uns pals, en els forats on abans hi anava ancorada la tanca i una cinta plàstica de color vermell i blanc com a senyal d’avís del risc que comportava seure-hi sense la corresponent protecció. Ara el problema ja s’ha resolt. Tot plegat sembla una estupidesa, però a Renfe no li ho ha pas semblat quan ha hagut de pagar 4.325 euros per la reposició de la tanca.