Potser és que ens hi sentim més propers. Potser és que veiem a prop la fi del món, almenys d’un determinat món o de la manera que tenim de relacionar-nos-hi. Potser és que tenim la necessitat d’abandonar (ni que sigui per uns instants) la sonsònia dels centres comercials i aglevar-nos en un recinte sagrat, tots aplegats, per prendre consciència de la fugacitat. Potser és que les coses senzilles ens atrapen perquè van a l’essència. El fet és que el Cant de la Sibil·la,........

© El Punt Avui