Ara que hem tancat les portes de les festes de Nadal i que, finalment, hem sobreviscut als menjars saturats de greixos i sucres i a les interminables sobretaules, toca fer balanç de com ha anat la temporada nadalenca al Pirineu de les terres lleidatanes i, pel que sembla, malgrat el canvi climàtic i la por del sector turístic, segons va manifestar el vicepresident del Patronat de Turisme de Lleida, Juan Antonio Serrano, el balanç ha estat positiu. 222.000 forfets venuts a les pistes d’esquí durant els tretze dies que van anar de Sant Esteve fins al 7 de gener, un nombre similar al del mateix període de l’any passat –que va arribar als 225.000–, llevat dels que es van adquirir a l’estació de Vaqueira, que s’han incrementat del 12% respecte a l’any passat. Malgrat la bona notícia, el però que sovint acompanya qualsevol bona nova és que la manca generalitzada de neu, principalment a l’Alta Ribagorça o al Pallars –l’estació de Tavascan tot just ha pogut estrenar la temporada– evidencia que el negoci de la neu té els dies comptats. No voldria ara furgar en la ferida del cost, exactament 836.000 euros, de la candidatura dels jocs olímpics d’hivern del 2030 perquè hi ha més d’un factor que ha contribuït que aquest projecte fracassés, però no oblidem l’escepticisme de molts experts quan alertaven que l’empitjorament de les condicions climàtiques al Pirineu feia inviable l’organització d’uns jocs d’hivern sostenibles, tal com ara el nostre govern ha acabat reconeixent. A Suïssa, que res té a veure amb el nostre Pirineu, cada any la línia de neu retrocedeix i els experts asseguren que potser d’aquí a vint anys no n’hi haurà. Els centres turístics dels Alps i les cadenes muntanyenques del Jura reconeixen que han tingut dificultats per romandre oberts durant tota la temporada i una de les més conegudes, la de Sambuy, que solia tindre neu pràcticament de l’1 de desembre al 30 de març, ha decidit tancar les seves pistes per sempre. Recordo quan l’any 2012 la Diputació de Lleida ja aconsellava amb tossudesa que les estacions havien de diversificar la seva oferta davant l’amenaça que significava el canvi climàtic per a aquest sector. També recordo com els grans complexos van ignorar volgudament aquest debat mentre apostaven descaradament per la innivació artificial i, per tant, l’assignatura anomenada diversificació i desestacionalització de l’activitat va quedar pendent i guardada en un calaix oblidada mentre es continua fent neu artificial i l’oblit arriba tan bon punt cau una nevada intensa. La darrera notícia és que la Comunitat de Treball dels Pirineus a través de l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic lidera el projecte PYRENEES4CLIMA, amb la participació del País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Occitània i Nova Aquitània, unides en l’objectiu d’augmentar la resiliència dels Pirineus i l’adaptació al canvi climàtic. Escoltar la gent del Pirineu i no cometre els errors del passat seria una bona fórmula per començar un projecte de gairebé 30 milions d’euros, no els sembla?