Uns mitjons
La gratitud té els seus ritmes. A vegades s’expressa a l’instant, de manera efusiva, però, sovint, s’alenteix i només s’aconsegueix materialitzar en diferit. Quants fills han fet tard per agrair coses als seus pares, quants alumnes als seus mestres? Vivim carregats d’agraïments pendents, de bones intencions pòstumes que ja no poden arribar al seu destinatari. Penso en tot això a propòsit d’uns mitjons i d’una botiguera de Portbou. Els pobles de frontera són escenaris idonis........
© El Punt Avui
visit website