Deia Josep Pla –de qui, per cert, aquest dissabte es va celebrar, en un emotiu acte a Palafrugell, el 50è aniversari de la Fundació Pla, una gran fita!–, que els pagesos eren els “grans absents de la història”.

En Pla, que no es considerava res més que “un pur i simple pagès, un rústic sofisticat per la cultura dels nostres dies...” i que admirava la bellesa del paisatge empordanès, creada al llarg dels anys per la feina dels pagesos, i dels quals lamentava: “creen, fan el paisatge, però no tenen ull per veure’l”, no sé què diria, ara mateix, del mal viure que, a causa sobretot de la sequera, però també d’altres maltractaments i menyspreus crònics, tenen des de fa temps els agricultors i ramaders del país. Traves burocràtiques infinites, preus per sota del cost de producció, pressió urbanística i energètica, manca de relleu generacional, inseguretat al camp, xarxes telemàtiques insuficients i pocs serveis a les zones rurals són algunes de les problemàtiques que afecten el camp català. Sovint molt ignorat també per les classes urbanes, majoritàries a Catalunya.

Mireu, doncs, què va passar ara fa uns dies a Canovelles, al Vallès Oriental. Ho explicava el company Ferran Polo a El 9 Nou: “Uns 350 cotxes aparquen i malmeten un camp sembrat a Canovelles”.

L’incident, gravíssim, i que, segons amb quins pagesos d’abans hauria acabat molt malament, va passar coincidint amb el mercat setmanal. El camp es veu que era a prop de les parades i, dit i fet, la feina de tota una temporada, avall que fa baixada.

Una anècdota, si voleu, però una manca de respecte que és l’enèsima gota que fa vessar encara més el got de la paciència d’una pagesia catalana a punt de petar pels nervis pels problemes de sempre i, ara, a més, amb l’afegit de la sequera i el dubte –o la certesa?– de, si venen més mal dades, quins interessos prevaldran: els de la pagesia, que ens alimenta a tots, o els de no fer patir la gent de les ciutats?