Un happening mai vist, amb quatre helicòpters que havien de destapar l’edifici del Teatre-Museu figuerenc, prèviament embolicat i cobert amb material de plàstic, era el que Dalí volia per inaugurar el seu museu de Figueres, amb l’assistència a l’acte d’artistes, escriptors i intel·lectuals d’arreu del món. La realitat és que no hi va haver res d’això, com tampoc es va arribar a constituir mai el patronat d’honor del museu que havia proposat el pintor. Era un patronat amb personatges com ara el príncep Takamatsu, germà de l’emperador japonès; el matrimoni Reynolds Morse, propietaris del Museu Dalí de Cleveland, traslladat posteriorment a Sant Petersburg, a Florida; Gérald Auffret-Van der Kemp, conservador en cap del Palau de Versalles; Renilde Hammacher, conservadora d’art modern i contemporani del Museu Boijmans van Beuningen; Ratan N. Tata, president de Tata Industries i Tata Motors, a l’Índia; Edward James, conservador de museu francès i figura clau en el món de l’art surrealista; Elena Ceaucescu, primera dama i esposa del llavors president i dictador de Romania, Nicolae Ceaucescu; Angelo Dalle Molle, empresari i mecenes italià, conegut per haver patentat l’aperitiu Cynar i fundador de la Foundation Dalle Molle per promoure la intel·ligència artificial. Tampoc es va obrir mai el restaurant que Dalí volia que s’instal·lés a la Torre Galatea perquè el dirigís el seu amic i restaurador Lluís Duran. Una idea que va entusiasmar Josep Pla.

Cinquanta anys després, la Fundació Gala-Salvador Dalí, els Amics dels Museus Dalí i la ciutat de Figueres preparen diferents actes, per commemorar aquest aniversari del Teatre-Museu, que va obrir oficialment el 28 de setembre de 1974. De fet, un any abans ja s’hi havia presentat una exposició de joies dalinianes. Un museu que té el seus orígens l’any 1960, quan Ramon Guardiola va ser designat alcalde de Figueres i demanava un quadre de Dalí per a la ciutat. Guardiola va prendre possessió a l’octubre, i al maig ja s’entrevistava amb el pintor a Portlligat. L’alcalde li va plantejar la possibilitat d’obrir una sala amb obra daliniana al Museu de l’Empordà; la resposta de Dalí va ser que a Figueres no li regalaria només un quadre, sinó tot un museu.