Això del VAR, aquest canviar o amagar la realitat que hem viscut aquest cap de setmana, és més vell que anar a peu, per ser suaus en l’enumeració d’antiguitats humanes.
El cartògraf i geògraf Juan de la Cruz Cano va rebre, entre el 1764 i el 1765, un encàrrec que ja voldria qualsevol dels seus col·legues. Un encàrrec excitant. El marquès de Grimaldi, ministre d’estat, que actuava per ordre del rei Carles III, li va encomanar traçar un gran mapa d’Amèrica del Sud. El resultat havia de ser precís i plasmar els territoris de la Corona española. L’encàrrec a l’àrbitre de la situació va exigir més de deu anys de feina, amb una minuciosa tasca de recopilació de dades, consultes a exploradors i colonitzadors i verificació de fonts. El mapa, una meravella, es va estampar a finals del 1775.
Però aquell any no era bon moment per ser tan precís. Espanya estava en plenes negociacions amb Portugal per delimitar les seves possessions, cosa que derivaria en el Tractat de Sant Ildefons del 1777. I aquell mapa no beneficiava precisament la posició espanyola. Més aviat afavoria les aspiracions de Portugal… Així que, donada la incomoditat que generava, el comte de Floridablanca va ordenar que es fessin desaparèixer tots els exemplars. Fins al punt que avui dia només se’n conserven un grapat a la Biblioteca Nacional, la Reial Acadèmia d’Història i col·leccions privades i públiques.
Com dic, el poder establert temia que la precisió de l’obra perjudiqués la posició que havia defensat Espanya davant de Lisboa, tota vegada que implicava un reconeixement de les usurpacions territorials a Portugal. I dit i fet. Per cert, l’honest i corregit pel VAR de José Moñino, que així es deia el comte, Juan de la Cruz Cano, va morir un any després que Floridablanca ordenés escombrar qualsevol mostra del mapa, com si mai no hagués existit.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
visit website
