Ja podem pujar-hi de peus: l’equidistància idiomàtica defensada per Jordi Évole a TV3 és la mateixa que deuen practicar la infinitat de periodistes, actors, actrius, empresaris o gent de la política que són catalans i treballen a cavall de Madrid i Barcelona, encara que aquí no gosin dir-ho en públic. I jo celebro que Évole hagi gosat dir-ho a TV3, encara que no comparteixi les seves paraules. Perquè alguns comentaris bolcats en contra seu a la foguera tuitaire, com aquell que literalment demanava “Què esperem per linxar-lo?”, alerten de manera inquietant si no estem una mica malalts, i no precisament de tele, per dir-ho en termes catòdics. Segurament Évole no va calcular bé els mots quan va preguntar-se en veu alta: “I quin problema hi ha en espanyolitzar TV3?”, expressió que l’homologava al gens enyorat ministre José Ignacio Wert, partidari precisament “d’espanyolitzar els nens catalans”. De fet l’entrevistador, Ricard Ustrell, havia induït en certa manera la resposta quan li va preguntar si el que preferia era espanyolitzar TV3. Sembla estrany que algú que es guanya la vida fent entrevistes quan n’hi fan una caigui en el típic recurs redundant de l’entrevistador. “En quin país vivim?”, va afegir tot seguit Évole. Doncs senzillament se li podia contestar que vivim en un país on no ens deixen celebrar un referèndum per comptar quants ciutadans volen continuar espanyolitzant-se i quants no. Però també vivim, o hauríem d’aspirar a viure, en un país on es pot defensar el contrari sense que linxin ningú. La mateixa TV3, per exemple, va fer un homenatge en el seu programa commemoratiu dels quaranta anys d’emissions regulars a l’enyorat Pepe Rubianes, que es dedicava a engegar a la merda Espanya en el seu propi idioma. Abans d’entrar en aquest jardí embardissat, Évole acabava de reivindicar una TV3 que segons ell als inicis era més fresca, més atractiva i més seductora. La nostàlgia sol ser tramposa: Salvador Alsius, inventor dels telenotícies primigenis, diu aquests dies a les entrevistes on promociona nou llibre que “els aiatol·làs de la llengua no s’han de queixar per la barreja de castellà en una sèrie a TV3 sinó de la manca de català a les plataformes”. I sobretot afegeix, ben humil, que no cal mitificar res, que si anem als arxius i recuperem un dels seus telenotícies veurem que ara no s’aguanta gaire per enlloc.