La llei de l’eutanàsia, afortunadament vigent a l’Estat espanyol, és una de les més generoses que existeixen, però també és capaç de deixar al descobert l’egoisme més cruel entre els mortals. Per exemple entre els diputats del PP i de Vox, que no només hi van votar en contra sinó que hi van recórrer, sense èxit, al Tribunal Constitucional. Es veu que no han tingut al seu entorn familiar o d’amistats casos d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la degeneració neuronal que ha portat moltes persones a demanar una mort digna per posar fi a un patiment insuportable. Típic de la dreta, es posen d’esquena a la conquesta de nous drets socials, com ara el divorci, el matrimoni homosexual, l’avortament i la mateixa eutanàsia, però després, un cop aplicada la norma, s’hi apunten sense cap acomplexament ni tampoc cap remordiment de consciència per haver intentat boicotejar-la. Aquesta setmana ha mort Paola Roldán, la dona que ha lluitat perquè l’Equador s’hagi convertit en el novè país del món a despenalitzar la mort assistida. Sí, només nou, sembla mentida. En la recta final de la seva vida l’hem vista immobilitzada al llit, amorrada a un tub, reclamant amb fermesa serena un dret que gràcies a ella serà extensible a altres persones. La victòria moral damunt la derrota biològica. A l’altra punta del món tenim Alain Delon, que demana que el deixin morir en pau sense haver de passar més tractaments que ell ja troba inútils i agònics. La seva imatge ha fet la volta al món, l’antic galant francès d’infantesa rebel i de maduresa complicada, consumit per la decrepitud i turmentat per les males relacions amb els fills. Com que a França, un país tan admirable en d’altres qüestions, l’eutanàsia no és legal, l’actor espera aconseguir-la a Suïssa, on ara resideix. Catalunya sempre ha estat capdavantera pel que fa a la tramitació del registre de voluntats anticipades –o testament vital–, ara en procés d’agilitació per aprimar-ne la burocràcia. Si arriba mai el moment de veure’ns així, esperem almenys no topar amb un metge conservador i ultracatòlic que ens faci la guitza en nom del rebregat dret a la vida i a la llibertat. Perquè el dret a posar el punt final a la tortura d’una malaltia implacable per aspirar a la vida, però en una altra dimensió, sí que és sagrat.