L’extrema dreta plana sobre Europa i sembla que aquest diumenge vol llençar dos regals enverinats sobre el Parlament de Catalunya. Vivim en un país petit però no ens lliurem de cap plaga i moltes ens arriben per duplicat.
Fins ara l’eix catalanista de l’ecosistema polític català havia estat pràcticament net de feixisme -les taques racistes de Plataforma per Catalunya van marxar amb tres bugades- i això havia permès contenir el feixisme a l’eix espanyolista.
El nou feixisme vingut de Ripoll vol ara presentar-se com a no feixista perquè els seus pressupòsits són aparentment diferents dels de Vox. Per sort ja va estudiar i explicar perfectament l’escriptora Michela Murgia (Instruccions per fer-se feixista, Empúries, 2019) que el feixisme no és una ideologia, és un mètode: l’actriu Mercè Aránega i el director Miquel Górriz ho exposaven encara més fàcil a la versió teatral de l’obra de Murgia, el passat estiu a La Villarroel. Per tal d'explicar els seus programes, els polítics poden simplificar: és lícit i, a grans trets, tots ho fan. Els feixistes van més enllà perquè banalitzen els problemes per oferir solucions extremes. I utilitzen les reaccions primàries dels votants per vendre'ls sopars de duro. Els programes de Vox i Aliança poden ser diferents i estar en desacord en coses puntuals de l’anomenat eix catalanisme-espanyolisme que creua tot l’electorat, però els mètodes feixistes s’utilitzen igualment a una banda i una altra.
Bona part de la població catalana actual (com l’espanyola) ha estat formada sobre algunes bases racistes que fàcilment podem reconèixer i evitar (de la mateixa manera que ha estat educada sobre bases masclistes que podem identificar i defugir): des de la divisió antiga de races (blancs, negres, mulatos...) i el quadre escolar de diferents encreuaments mixtos (a la wikipedia encara podeu trobar l’entrada mestizaje amb les denominacions aberrants de zambo, cholo, mestizo, etc) fins als anuncis de ràdio i televisió que estem programats per repetir cantant («Yo soy aquel negrito del África tropical»), expressions, etc... Aquesta tabarra -que per ser part de la infantesa de molts no deixa de ser racista- la tenim clavada a foc.
Evidentment, aquesta programació racista es pot autodiagnosticar i evitar. O tot el contrari: el feixisme -el català i l’altre- apel·len a aquestes respostes primàries sobretot quan les poden reforçar per un sistema de classes: la raça no és un problema quan, per posició social o recursos econòmics, el subjecte racialitzat no és un competidor. Però si competeix amb tu per una feina, un habitatge o un partit de futbol, surt la cançó dels conguitos i l’odi racista.
Els partits polítics feixistes adoben aquests terrenys sembrats de racisme i classisme amb mentides, falses estadístiques i falòrnies (com en deia Vicenç Pagès Jordà de les fake news): es tracta de falsedats de totes menes però sempre amanides amb un gra massa de delinqüència (de la qual mai fan servir estadístiques reals ni sobre els autors ni sobre els delictes). Perquè la solució final sempre és més policia, més control i més presó, elements que mai tenen resultats positius.
Mentrestant, hi ha immigrants que passen a ser tractats com a semiesclaus per la classe empresarial i n’hi ha que són abandonats en la marginalitat perquè no tenen papers per treballar legalment. Òbviament, els partits polítics que governen també tenen responsabilitat sobre aquestes desigualtats per la incapacitat de dominar el mercat i de dotar de la formació necessària als futurs treballadors dels sectors amb més demanda.
I pocs recorden que el futur d’Europa -amb les actuals dades de natalitat- passa per la immigració. Sense nouvinguts no serà possible pagar les pensions del futur: una solució que no és tan diferent de la que Catalunya està practicant des del segle XIX i que la demògrafa Anna Cabré va batejar com «el sistema català de reproducció». Quan les coses van bé, la natalitat baixa i es necessita immigració per equilibrar. Tan senzill com això.
Tan senzill com entendre que el feixisme intoxica ideologies diferents. I no per això deixa de ser feixisme.
De feixistes, racistes i extrema dreta
20
0
09.05.2024
L’extrema dreta plana sobre Europa i sembla que aquest diumenge vol llençar dos regals enverinats sobre el Parlament de Catalunya. Vivim en un país petit però no ens lliurem de cap plaga i moltes ens arriben per duplicat.
Fins ara l’eix catalanista de l’ecosistema polític català havia estat pràcticament net de feixisme -les taques racistes de Plataforma per Catalunya van marxar amb tres bugades- i això havia permès contenir el feixisme a l’eix espanyolista.
El nou feixisme vingut de Ripoll vol ara presentar-se com a no feixista perquè els seus pressupòsits són aparentment diferents dels de Vox. Per sort ja va estudiar i explicar perfectament l’escriptora Michela Murgia (Instruccions per fer-se feixista, Empúries, 2019) que el feixisme no és una ideologia, és un mètode: l’actriu Mercè Aránega i el director Miquel Górriz ho exposaven encara més fàcil a la versió teatral de l’obra de Murgia, el passat estiu a La Villarroel. Per tal d'explicar els seus programes, els polítics poden simplificar:........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Tarik Cyril Amar
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Michael Kwet
