El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Universitat de Vic varen publicar, fa poc més d’un any, un informe sobre l’estat, condició i futur de les infermeres a Catalunya a l’horitzó 2030. En l’estudi s’analitza l’evolució de la seva professió des de la crisi de les retallades i els processos de privatització, però no entra en l’efecte de la pandèmia provocada per la covid-19. Es fa, diuen, “per evitar alterar el càlcul de necessitats del nombre d’infermeres en temps de normalitat”, tot i que la paraula normalitat suggereix el retorn d’uns temps incompatibles amb el canvi climàtic rampant, les guerres sense treva, les onades de refugiats que els països abastits de material sanitari i aliments confinen en camps desproveïts de tot, on són difícils les primeres cures i els tractaments bàsics. La responsabilitat sanitària queda massa vegades en mans d’organitzacions sense finalitats de lucre, mentre que el lucre, precisament, és el motor que, d’una banda, alça murs i, de l’altra, foragita la salut de l’estat del benestar, la mercantilitza i prostitueix en l’estat del malestar que va guanyant espais i hegemonies deshonestes, també a la UE.
Algunes organitzacions sindicals d’infermeria anuncien tres nous dies de vaga dins una vaga indefinida que expressa el malestar de fons d’infermeres i infermers. De fet, no sols se les menysté quan la conselleria vol ser “generosa” amb uns increments i compensacions que res tenen a veure amb l’equitat i augmenten les diferències, sinó que, des de la política, no es fa res per compensar diferències de reconeixement professional i sobrecàrrega de responsabilitats que ja venen de molt més lluny i s’han agreujat darrerament. El percentatge que representen les infermeres als centres assistencials ha disminuït amb el temps, mentre que el dels auxiliars sanitaris augmenta, com conclou l’informe Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030, coordinat per la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany. I dona més dades: des del 2010, el pes relatiu de les infermeres als centres assistencials de Catalunya ha passat del 40% al 36 %…, i no és agosarat afirmar que si hi ha menys infermeres, hi ha menys professionalitat a la sanitat, i també, molta menys humanitat.
És cert que les persones han de ser al centre del sistema sanitari, però la força principal de prevenció i manteniment, en el dia a dia, en el que té de més quotidià, i en el que té de més humà, són les infermeres. Elles i ells salven de la visió hospitalocèntrica que oblida les necessitats de les persones. Elles i ells compensen per unes pràctiques que poden derivar en un gairebé acarnissament que diuen justificat per la necessitat d’elaborar i publicar papers amb conseqüències massa doloroses. Per això ens convindria repensar i capgirar la salut, de dalt a baix, i que fossin elles les que colideressin la transformació del sistema per anar cap a menys malaltia, menys despesa i menys negoci. I més empoderament de les persones.
I potser perquè infermeres i infermers són com són, i entenen i viuen de més a prop el dolor, la precarietat i la manca de drets, com a Consell s’han adherit al Crit pels drets humans de les dones, una manifestació virtual organitzada per les dones catalanes amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i s’hi podrà participar a través d’aquest web a partir de les 19 hores.
Perquè la salut no té fronteres, la salut és pública, és lluita i solidaritat, i és un dret humà universal que necessita que el món, per seguir sent, es decanti cap a l’equitat. I això ho entenen molt bé les infermeres de Catalunya.
Ni reis mags ni consellers es porten bé amb les infermeres
9
7
09.01.2024
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Universitat de Vic varen publicar, fa poc més d’un any, un informe sobre l’estat, condició i futur de les infermeres a Catalunya a l’horitzó 2030. En l’estudi s’analitza l’evolució de la seva professió des de la crisi de les retallades i els processos de privatització, però no entra en l’efecte de la pandèmia provocada per la covid-19. Es fa, diuen, “per evitar alterar el càlcul de necessitats del nombre d’infermeres en temps de normalitat”, tot i que la paraula normalitat suggereix el retorn d’uns temps incompatibles amb el canvi climàtic rampant, les guerres sense treva, les onades de refugiats que els països abastits de material sanitari i aliments confinen en camps desproveïts de tot, on són difícils les primeres cures i els tractaments bàsics. La responsabilitat sanitària queda massa vegades en mans d’organitzacions sense........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
