Sembla que el debat de les properes cites electorals a Catalunya girarà a l’entorn de la immigració. No es tracta, aquesta polèmica, d’una catàstrofe natural que es produeix de manera fortuïta: és que hi ha una gent que la vol i la fomenta. La immigració és agraïda com a subterfugi, en tant que proveeix d’un boc expiatori sense rostre, aquell “altre” que no és dels nostres, que no és com nosaltres. A més, com totes les fòbies, resulta difícil de rebatre. Els sentiments vagues i les pors pesen més que xifres precises com ara els índexs de natalitat o la guardiola de les pensions. Tampoc es pot contestar amb propietat presentant la immigració com un fet estrictament positiu, sinó que és un fenomen existent amb els seus beneficis i els seus perjudicis.
Es diu que l’origen d’aquesta onada antiimigratòria el trobem en algun ajuntament de l’interior de Catalunya. La realitat és que la pilota no s’ha fet grossa fins que Junts ha tret el debat al Congrés dels Diputats, mesclant una suposada “delegació integral” de competències d’immigració a la Generalitat -cosa que encara està per veure en quins termes es concreta, si és que passa- amb la delinqüència. Jordi Turull parlava de “delinqüents multireincidents” mentre defensava una “política nacional d’immigració”. Imaginem-nos que barregéssim el fet de ser convergent amb la característica de ser criminal, com d’ofensiu resultaria per un col·lectiu on bé hi ha hagut practicants del lladronici.
Fins ara, però, el principal partit d’extrema dreta a Catalunya és l’ultraespanyolista Vox, amb més de 200.000 vots. Resulta força imprudent, per tant, que per uns pocs centenars de vots en alguna capital de comarca s’hagi de virar el discurs del tercer partit del país que és, al mateix temps, una de les principals forces independentistes. El cop de volant ha estat fort: de passar a demanar el tancament del CIE de la Zona Franca a passar a parlar de deportacions en poc temps. Al final, explicant que volen evitar que el debat sobre la immigració “el capitalitzi l’ultradreta” hauran aconseguit posar l’ultradreta al centre del debat polític, precisament en el terreny on se sent més còmode. Un error freqüent i profusament estudiat dels partits conservadors d’arreu d’Occident.
Tot plegat fa pensar que aquest comportament temerari no es deu exclusivament a la por dels hipotètics futurs resultats d’un partit extraparlamentari, sinó que és també una escapatòria i una maniobra de dissimulació que s’ha de llegir també dins del context estrictament català. L’atractiu electoral de Junts dels darrers anys ha girat a l’entorn d’un parell d’elements molt concrets. L’un era l’imminent retorn del president Puigdemont, una carta ja força desgastada per repetitiva i incomplerta. L’altre era la fermesa independentista davant d’una ERC suposadament agenollada, pactista i entregada a la traïció (noti’s la ironia). Ara que la conjuntura electoral ha posat Junts en posició de poder pactar alguna cosa, desapareix aquesta distància que tant s’havia volgut marcar -fent de la necessitat virtut- amb els republicans. L’electorat encabritat sistemàticament pels dirigents de Junts amb la denúncia de l’estratègia dels republicans, ara podria girar-se’ls en contra.
En aquest punt, la por a la immigració com a argument demagog -és a dir, amb l’afany de manipular les emocions-, pot ser una bona sortida d’emergència. A un col·lectiu que es troba decebut i enfadat, a qui has burxat durant els darrers anys per tal que se senti així, li has de donar un nou cap de turc. La factura a pagar, malauradament, cada vegada és més alta: ara ja no es tracta només de la divisió de l’independentisme i del seu estancament electoral fruit d’una batussa constant que només traspua pessimisme. Aquest cop ja hi ha el risc de desplaçar una part del moviment cap a postulats preocupants, per antipàtics i tancats. Més enllà, hi ha el perill de perjudicar greument la convivència al país, criminalitzant una part de la seva població que no desapareixerà per més que se l’odiï.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Ali Fathollah-Nejad
Rami G Khouri
visit website
