La iconografia de Iustitia, divinitat romana que personifica la justícia, ens l’acostuma a presentar amb una balança, una espasa i els ulls embenats. El primer atribut simbolitza la mesura, mentre que el segon demostra la capacitat d’aplicar un càstig. Pel que fa al tercer, es tracta d’una representació de la imparcialitat: la justícia és cega perquè emet el seu veredicte sense mirades preconcebudes, ja siguin d’estima o d’odi, vers el demandat. Segur que una deessa antiga pot complir amb aquest ideal, però en el món terrenal la justícia la imparteixen els homes i les dones, sempre imperfectes i sotmesos a tota mena de biaixos i prejudicis.

Pretendre que la justícia té els ulls embenats és, si fa no fa, com creure en els contes de fades. La propaganda oficial, en canvi, malda per fer-nos ho empassar. El passat febrer el Consell General del Poder Judicial feia pública una enquesta encarregada pel mateix organisme de la qual se n’extreia la conclusió que “la Justícia constitueix la darrera garantia de la defensa de la democràcia i de les llibertats dels ciutadans” i que el poder judicial “és el millor valorat dels tres poders de l’Estat”. Com a resum,........

© El Temps