Durant aquest període de vacances nadalenques hauran estat molts els que hagin tingut la sort de viatjar al lloc més important de l’univers. No estem parlant de l’estació de Perpinyà, a la qual Salvador Dalí va batejar equivocadament -ja veureu per què- com “el centre del món”. A menys de tres hores de Barcelona i a dues de València hi ha aquella ciutat meravellosa anomenada Madrid que el sistema ferroviari espanyol ha maldat per aproximar-nos amb el seu traçat radial. Afortunats nosaltres, pobres ignorants perifèrics i pràcticament analfabets. La capital espanyola, indret de somni o fantasia on poder anar a veure musicals i a comprar loteria després de fer una cua de quatre hores, ho té tot.

No és només això que ara dèiem el que ens ofereix aquesta metròpoli infinitament més avançada que les nostres aldees ruïnoses: aquest article servirà per repassar algunes de les principals gràcies de la “villa y corte”. Un element essencial de qualsevol viatge i del benestar diari de l’espècie humana és la gastronomia. Així, a Madrid hi trobem les millors especialitats culinàries d’arreu de la península. La millor paella del món ja no es fa a tocar de l’Albufera de València: ni al Palmar, ni al Saler, ni a Catarroja, ni tan sols al Cabanyal, la Malva-rosa o la Patacona. De la paella se n’haurà de passar a dir “sartén” perquè on millor s’executa és a la Serra de Madrid. Que els valencians no passin excessiva pena perquè aquest és un fenomen que es reprodueix amb altres plats. Així, doncs, el millor pa amb tomàquet es fa també a Madrid, encara que sigui fent passar tomàquets de qualsevol mena pel Minipimer i escampant la pasterada sobre la llesca. Els catalans no ens podem indignar gaire, atès que aquesta especialitat culinària provindria en realitat de Múrcia, segons savis comentaristes de la premsa espanyola.

No és un fenomen circumscrit a la gastronomia mediterrània peninsular: també és a Madrid on s’hi fan les millors versions de la teca asturiana com ara el millor “cachopo” i la millor “fabada”. Aquesta darrera es fa concretament al barri d’Hortaleza a poca distància de l’aeroport de Barajas. També s’hi fa el millor pastís de formatge de Burgos, la millor croqueta a nivell mundial i s’hi pot tastar el millor vi espanyol elaborat per la cooperativa d’Arganda del Rey: ni Priorat, ni Rioja, ni Ribera del Duero, que són tots uns aficionats. Per si amb això no n’hi hagués prou, a Madrid s’hi cuina la millor hamburguesa d’Espanya (la segona millor del globus), la millor pizza d’ídem, que també està entre les cent millors del món, i hi ha el millor restaurant japonès de l’estat. Són tals els prodigis d’aquella ciutat que, tot i estar situada a 300 quilòmetres de la costa, allà s’hi pot trobar el millor peix perquè ja se sap que a tocar del Mediterrani o del Cantàbric només es mengen les barretes de lluç congelades de Pescanova.

“El major port d’Espanya”, en diuen ells mateixos. Així, doncs, la geografia tampoc és un impediment per tal que Madrid sigui un port d’entrada i de sortida de creuers, esdevenint la principal destinació d’aquests grans vaixells a nivell estatal. El virtuosisme s’estén a l’àmbit esportiu, amb el Real Madrid com a millor equip de la història, malgrat que Franco, com tothom sap, era del Barça i va beneficiar l’equip català amb tot el que va poder. Tal superioritat podria deure’s al fet que l’aigua de Madrid està entre les cinc millors aigües de les capitals d’Espanya, definició que exactament no sé què vol dir si de capital només n’hi ha una i tota la resta són llogarrets provincials. Per a qui interessi especialment el sarau, en aquesta mena de Nova Jerusalem hi trobaran també la millor vida nocturna del món i el millor flamenc.

Com que avui és el Dia dels Sants Innocents, el lector es pot preguntar si estem jugant al joc dels disbarats i si estem provant a veure qui la diu més grossa. Totes i cada una de les bestieses aquí escrites provenen de titulars reals de la premsa espanyola pretesament seriosa. I no, no van ser escrits un 28 de desembre.

QOSHE - Madrid, el centre del món - Andreu Pujol
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Madrid, el centre del món

4 1
28.12.2023

Durant aquest període de vacances nadalenques hauran estat molts els que hagin tingut la sort de viatjar al lloc més important de l’univers. No estem parlant de l’estació de Perpinyà, a la qual Salvador Dalí va batejar equivocadament -ja veureu per què- com “el centre del món”. A menys de tres hores de Barcelona i a dues de València hi ha aquella ciutat meravellosa anomenada Madrid que el sistema ferroviari espanyol ha maldat per aproximar-nos amb el seu traçat radial. Afortunats nosaltres, pobres ignorants perifèrics i pràcticament analfabets. La capital espanyola, indret de somni o fantasia on poder anar a veure musicals i a comprar loteria després de fer una cua de quatre hores, ho té tot.

No és només això que ara dèiem el que ens ofereix aquesta metròpoli infinitament més avançada que les nostres aldees ruïnoses: aquest article servirà per repassar algunes de les principals gràcies de la “villa y corte”. Un element essencial de qualsevol viatge i del benestar diari de l’espècie humana és la........

© El Temps


Get it on Google Play