Si bé sobre el paper vivim en un sistema aconfessional, el pes en l’esfera pública d’una llarguíssima tradició cristiana és un fet que no es pot negar. Ara que ve Nadal i que matarem el gall, els carrers dels nostres pobles i ciutats s’engalanen i s’il·luminen per acompanyar unes dates que són especials per a la major part de la població. Nadal pren l’espai públic i, per tant, és susceptible de ser interpretat o utilitzat també des de la política.
És ben conegut el cas del famós alcalde de Vigo, Abel Caballero, que ha convertit en una de les seves principals obres de govern la il·luminació nadalenca de la ciutat més poblada de Galícia. L’eslògan turístic d’aquest importantíssim port pesquer -és el principal port europeu del sector- no té res a veure ni amb el “centollo”, ni amb el lluç de les Rías Baixas, ni amb el seu singular carrer dedicat a la venda d’ostres fresques. L’alcalde de Vigo va decidir que ser potència europea en alguna cosa no era suficient i que s’havia de reclamar l’atenció del curiós amb la frase “Vigo, on hi viu Nadal”. L’estratègia va ser posada en marxa el setembre de 2018, quan l’alcalde va anunciar una despesa en garlandes extraordinària, costant actualment a l’erari públic uns dos milions i mig d’euros anuals. En termes de rendiment electoral sembla que ha estat una bona idea, ja que Caballero gaudeix d’una majoria absolutíssima amb més d’un 60% dels vots, així que ja li van apareixent imitadors: a Badalona, Xavier García Albiol ha decidit posar un arbre de Nadal més alt que el campanar del meu poble, de 47 metres d’altura i 82.000 llums. Com que en aquesta competició absurda sempre hi pot haver algú que la tingui més grossa, ha quedat per sota de Granada, que ha fet el mateix invent, però arribant als 57 metres.
Més enllà de les exhibicions d’small dick energy, Nadal és motiu també de disputes polítiques. Les esquerres sempre més sensibles amb el principi de laïcitat i les dretes sempre amatents per presentar-se com els guardians de les essències. Amb el canvi de govern a la ciutat de València, la nova alcaldessa ha sentit l’imperiosa necessitat d’endur-se el pessebre de la plaça de la Reina -davant de la catedral- fins a la plaça de l’Ajuntament. És una manera de dir que l’anterior govern no era prou cristià i que l’actual consistori està al 100% amb les coses de missa. En el cas valencià, el zel afecta només segons quines essències perquè quan es tracta de la llengua autòctona de la ciutat, aleshores prefereixen els productes d’importació.
L’any passat a Perpinyà la justícia va ordenar retirar el pessebre de l’Ajuntament de la ciutat -recordem que França és un estat d’un laïcisme militant-, oportunitat que va aprofitar el batlle ultradretà Louis Aliot per treure pit de les seves suposades creences cristianes.
A Barcelona, durant el període d’Ada Colau, els pessebres de la plaça de Sant Jaume eren artísticament trencadors, per bé que despertaven les ires dels sectors més reaccionaris que cada any emetien els mateixos plors des de xarxes socials i tribunes diverses. El PP va arribar a qualificar el betlem barceloní com “un pessebre-traster” i des de Ciutadans van dir que era “el servei gratuït de recollida de trastos vells”.
Enguany a la mateixa plaça no s’ha parlat gaire del muntatge de l’Ajuntament perquè ara hi ha hagut un gir conservador al govern de la ciutat i, en aquestes circumstàncies, qualsevol cosa es dona per bona. Ara la polèmica la podem trobar a la vorera del davant amb la decoració del Palau de la Generalitat. L’edifici ha estat adornat amb unes grans etiquetes, com si tot ell fos un regal de Nadal, expressant bons desitjos com ara “igualtat real entre homes i dones”, “per una Catalunya que decidirà el seu futur democràticament i en llibertat” o “per una Catalunya amb més metges, mestres i mossos que mai”. La reacció contrària, perfectament orquestrada, aquest cop no es lamentava pel caràcter sagrat de les pasqües santes de Nadal, sinó que responia a un sobtat interès per l’arquitectura renaixentista de Pere Blai i pel respecte per una institució històrica. Preocupacions que, estranyament, no existien quan governaven els seus i penjaven altres objectes de la mateixa façana.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Ali Fathollah-Nejad
Rami G Khouri
visit website
