Durant els darrers anys, en el període en el qual Compromís ha estat al capdavant del govern municipal, he pogut presenciar alguna Cavalcada de Reis a la ciutat de València. Les cavalcades de Reis, de fet, són un invent valencià, essent la d’Alcoi la més antiga que hi ha documentada. A la capital del País Valencià, aquesta tradició darrerament destacava per ser una mescla de modernitat i d’identitat pròpia. A les típiques bandes de música valencianes, als dolçainers i a les danses tradicionals els acompanyaven els capgrossos que representaven grans noms de les lletres valencianes com Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Isabel de Villena o Vicent Blasco Ibáñez, juntament amb els gegants de la ciutat, entre els quals hi ha una parella que representen Jaume I i la reina Violant d’Hongria.
Paral·lelament, innovadores carrosses i personatges propis feien de la tradició un espectacle contemporani: una bústia gegant amb la Missatgera Reial Caterina s’encarregava de recollir les cartes que encara quedaven per lliurar, el Patge Miquel tenia cura de guiar Ses Majestats pels carrers de València i el Senyor Carbó, amb la seva colla de miners, era el responsable de fabricar el carbó pels que no s’havien portat prou bé.
La llengua autòctona, evidentment, era la predominant en tota la celebració, tant pel que fa a la música com en els discursos i al·locucions. Una Cavalcada de Reis, en definitiva, que normalitzava el fet de ser valencià a la ciutat de València.
Enguany he pogut observar a distància com el mateix esdeveniment es convertia en una trista pallassada coent en mans del consistori governat per PP i VOX. La dreta espanyolista, que sempre està disposada a presentar-se a garant de la tradició, va anunciar als quatre vents que la cavalcada “recuperaria” un to “més religiós i tradicional”. El resultat va ser una pixarada a tot allò tradicional i autòcton, barrejat amb el més flagrant mal gust estètic. Una ullada a les xarxes socials de Pere Fuset, regidor de Compromís i antic regidor de Cultura Festiva a govern, serveix per adonar-nos de la magnitud de la tragèdia: camions de publicitat comercial, música grollera i personatges de Marvel i de Disney eren els acompanyants dels Reis de l’Orient, formant una comparsa ben grotesca. Mickey i Minnie Mouse saludant des d’un cotxe descapotable feien recordar la imatge de Rita Barberá i Paco Camps dins d’un Ferrari al circuit de Xest. A tots aquests referents forasters s’hi afegia l’ús del castellà en tot moment.
Les estrelles de la nit van ser, però, uns ninots inflables gegants procedents d’Albacete que representaven els personatges d’El Quixot. Ni Ausiàs March, ni Isabel de Villena, però sí Miguel de Cervantes, és clar. La jugada és més que evident: anar desvinculant la ciutat de les seves pròpies arrels i fer-la anar mirant cap a ponent.
Tot plegat recorda l’estratègia franquista per intentar accentuar els lligams valencians amb Castella. Si el Cid, mercenari castellà, havia conquerit la ciutat a finals del segle XI, mantenint-se València sota la seva tutela i la de la seva vídua durant 8 anys, aquesta era una història que s’havia de magnificar tant com fos possible. Durant la dictadura, la denominació “Valencia del Cid” pren força i s’empra en documents oficials, així com a les capçaleres dels diaris. Una escultura imaginant Rodrigo Díaz de Vivar s’alçava el mateix any –1964– que la preceptiva estàtua eqüestre del Caudillo. Que la “Reconquesta” hagués arribat al Regne de València pel nord no acabava de ser del gust del pancastellanisme franquista, per la qual cosa el Cid, vingut de prop de Burgos, havia de prendre protagonisme. El ministre franquista d’Obres Públiques inaugurava l’Avinguda del Cid, la que porta cap a Castella, l’any 1972, mentre el Rei En Jaume s’havia de continuar conformant amb un estret carreró entre el Portal de Quart i la plaça del Tossal. Per més anecdòtic que fos, l’episodi del Cid igualava o superava en importància el paper fundacional d’un Jaume I desagradablement català.
Ara el Cid torna en forma de Mickey Mouse i de ninot inflable vingut d’Albacete.
Torna Valencia del Cid
3
1
11.01.2024
Durant els darrers anys, en el període en el qual Compromís ha estat al capdavant del govern municipal, he pogut presenciar alguna Cavalcada de Reis a la ciutat de València. Les cavalcades de Reis, de fet, són un invent valencià, essent la d’Alcoi la més antiga que hi ha documentada. A la capital del País Valencià, aquesta tradició darrerament destacava per ser una mescla de modernitat i d’identitat pròpia. A les típiques bandes de música valencianes, als dolçainers i a les danses tradicionals els acompanyaven els capgrossos que representaven grans noms de les lletres valencianes com Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Isabel de Villena o Vicent Blasco Ibáñez, juntament amb els gegants de la ciutat, entre els quals hi ha una parella que representen Jaume I i la reina Violant d’Hongria.
Paral·lelament, innovadores carrosses i personatges propis feien de la tradició un espectacle contemporani: una bústia gegant amb la Missatgera Reial Caterina s’encarregava de recollir les cartes que encara quedaven........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Ali Fathollah-Nejad
Rami G Khouri
