X et crida. X et reclama l’opinió, perquè és original i necessària. És indispensable i diferent. Voldria, X, dedicar-te moltes més moixaines, que tinguessis molts més seguidors i favorits, aplaudiments i una ovació sencera. Perquè sap, X, del teu valor genuí, de la teva gràcia incòlume per condensar lemes i titulars, per cridar l’atenció, per ser el que més crida i a sobre, tenir la raó.
N’has entès regles afinades i en perpètua renovació. Has entès que no has de perdre’t en la profunditat, que has de seguir la veta del tirar la pedra i amagar la mà, del xiscle i la indignació. Per això X et premia. Per això, també, X et demana una mica més de temps. Que li regalis temps, és la teva criatura. El teu personatge de X és una criatura fosa amb X. Sembla mentida que encara calgui explicar que X i tu sou una cosa, i que el carrer n’és una altra, et dius. Us dieu, ofesos. Sembla mentida que la gent no sàpiga distingir una cosa i l’altra ni mantenir el decòrum de la falsedat. Que hem vingut a cridar! I alhora hem vingut a fer debat.
Punt i a part per parar en sec i cridar l’atenció sobre la poca visibilitat del debat. Eh, mireu el debat! Debat del que no surt als mitjans, que també són a X i treuen opinadors, presentadors, cares noves i dures de X. Tertúlies de dos minuts per tema, que, si no, s’adormen les ovelles i malbaratarem el costum arrelat de tractar la gent de ximple. Eh, debatem, doncs! Punt i seguit, i inflexió de pensament. I posat captingut.
(Ara l’influencer de X, que també és a Instagram i TikTok, fa cara de repòs, atura un segon la ganyota exagerada, les voltes del cap, el gest sincopat. Fa cara d’estàtua que pensa.)
Una cosa és el carrer i l’altra, X, però a X s’hi debat. Encara. Que X afina més l’algoritme i l’arrítmia. Debat i no debat. Tot s’hi pot fer. Sobretot si serveix per: a) fer el que abans se’n deia parlar amb la tele, és a dir, vomitar la teva opinió al presentador/a o al senyor/a que diu el temps; ha de ser amb una sentència definitiva; b) provocar soroll per crear-te una marca i prosperar com a podcaster, tertulià, presentador de saraus i, en una certa època, candidat d’un partit o d’una entitat compromesa, i c) apuntar-te a una ideologia, per fer-ne bandera o per destrossar-la, respectar la lògica de la muntanya russa i portar fins al final el teu personatge extrem, segur de si mateix —segur en la seguretat o en la fragilitat, la qüestió és la militància, estúpids! Si és així, llavors X i el carrer poden ser la mateixa cosa, s’obre el debat i tu i X sortireu de l’arena portats a braços, seguidors, hurres i flors al cap. I haters, que són necessaris, com els penals no assenyalats en el futbol.
Si tot això no ha rutllat, si et sembla que no té sentit continuar a X perquè ja fa molt de temps que no és aquell Twitter ingenu on vas entrar el 2011 ni tu tens aquella ingenuïtat, no t’amoïnis. Si no has creat un llenguatge a mida, ni trobes que hagis de pencar extra escampant la feina que fas, ni autoexplotar-te, ni ets una marca ni una corporació, ni pretens perseguir una falsa atenció ni regalar el teu temps ni la teva concentració ni obsequiar lloques tòxiques que continuen parlant amb la tele... Si per un moment has pensat tot això, no passa res, perquè X només et demanarà unes ofrenes més, una mica més d’atenció, clinc-clinc-clinc, i arribaràs, llavors sí, a la terra promesa. Però jo ja no et faré un favorit.
Raons perquè no deixis X
2
10
07.12.2023
X et crida. X et reclama l’opinió, perquè és original i necessària. És indispensable i diferent. Voldria, X, dedicar-te moltes més moixaines, que tinguessis molts més seguidors i favorits, aplaudiments i una ovació sencera. Perquè sap, X, del teu valor genuí, de la teva gràcia incòlume per condensar lemes i titulars, per cridar l’atenció, per ser el que més crida i a sobre, tenir la raó.
N’has entès regles afinades i en perpètua renovació. Has entès que no has de perdre’t en la profunditat, que has de seguir la veta del tirar la pedra i amagar la mà, del xiscle i la indignació. Per això X et premia. Per això, també, X et demana una mica més de temps. Que li regalis temps, és la teva criatura. El teu personatge de X és una criatura fosa amb X. Sembla mentida que encara calgui explicar que X i tu sou una cosa, i que el carrer n’és una........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
